APUJAR SALARIS, CONTENIR PREUS, POSAR FI A LES DESIGUALTATS

El 1r de Maig, Dia Internacional del Treball, és la data reivindicativa i solidària per excel·lència amb la qual CCOO i UGT volem, en primer lloc, reivindicar un nou ordre mundial més just que situï les persones i el seu benestar davant dels interessos econòmics d’uns pocs. És per això que volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble ucraïnès i, alhora, condemnem la injustificada guerra iniciada per Rússia amb la invasió d’Ucraïna; solidaritat que fem extensiva a aquella part del poble rus que no vol la guerra i que està sent detingut per exercir el seu dret a la protesta, sense oblidar, en cap cas, els 26 conflictes bèl·lics oberts al món. Igualment, volem manifestar el nostre més enèrgic rebuig al gir històric que ha fet el govern d’Espanya respecte al Sàhara Occidental, allunyant-se de la resolució 690 de l’ONU del 29 d’abril de 1990, i expressar el nostre suport i solidaritat amb el poble sahrauí i la seva causa.

L’ocupació com a principal objectiu

La modificació dels elements nuclears de la reforma laboral de 2012 és un dels moments més importants a l’escenari del diàleg social, encara que no és l’únic. Els acords, entre d’altres, que han regulat els ERTO al llarg de la pandèmia han estat un escut social que ha permès salvar l’ocupació de milions de persones treballadores. També ens ha dut a una ràpida recuperació econòmica i, d’aquesta, a la recuperació de l’ocupació. Les dades d’atur registrat i d’afiliació a la Seguretat Social fa mesos que són millors que les que hi havia abans de l’impacte de la pandèmia.

La reforma laboral encara aspectes de profunditat com el reforç de la negociació col·lectiva, recuperant la ultraactivitat dels convenis col·lectius, la prevalença aplicativa del conveni sectorial davant del conveni d’empresa i garantint el conveni d’aplicació a les empreses contractades i subcontractades. Però, per sobre de tot, és una reforma que situa canvis molt importants al model laboral, apostant pel manteniment i l’estabilitat a l’ocupació davant el model d’inestabilitat laboral anterior que ajustava el mercat de treball mitjançant els acomiadaments i l’abús de la temporalitat. UGT i CCOO tenim el convenciment que aquestes reformes contribuiran a superar la inestabilitat, la precarietat i l’excessiu ajust extern. També contribuiran a aprofundir en els mecanismes d’ajustament intern a les empreses, cosa que ja incideix de forma positiva en la millora de la qualitat de l’ocupació amb un ritme desconegut abans del creixement del contracte indefinit, situant-lo al centre de les relacions laborals al nostre país. Hem de continuar protegint l’ocupació amb una revisió de les causes i els costos de l’acomiadament per evitar que es faci servir com a mètode d’ajustament i, en canvi, apostar pels mecanismes d’ajustament intern que conté l’acord assolit en el diàleg social.

Contenir els preus

Des de mitjans de 2021 la inflació s’ha accelerat tant a l’Estat espanyol com a l’eurozona, lligada als preus de l’energia i dels productes d’alimentació, mentre que els salaris pactats moderen la seva pujada. Tot això posa de manifest que les treballadores i treballadors i la negociació col·lectiva no han contribuït a la pujada de la inflació, sinó que es correspon a la pujada de preus empresarials per recompondre els marges de benefici.

La forta pressió inflacionista de l’energia, a la qual s’han d’afegir els efectes de la guerra d’Ucraïna, s’està estenent en els béns i serveis fonamentals, agreujant de forma especial les llars amb menys ingressos i generalitzant situacions de pobresa energètica. És urgent prendre mesures eficaces per aturar la pujada de preus que empobreixen la classe treballadora.

CCOO i UGT saluden que el govern de l’Estat hagi pres mesures per afrontar les conseqüències generades per la guerra a Ucraïna, mesures que es consideren positives, però del tot insuficients per protegir les persones més afectades per la forta pujada dels preus. A curt termini les mesures han de focalitzar-se en alleugerir les conseqüències més negatives d’aquesta confrontació externa, especialment sobre els sectors vulnerables de la població; actuar sobre les causes de la pujada dels preus energètics i aconseguir un repartiment equilibrat de l’ajust entre totes les rendes, incloent-hi els beneficis empresarials i les rendes dels lloguers immobiliaris. A mitjà i llarg termini s’han de reforçar les mesures que permetin avançar en l’eficiència i l’autosuficiència energètica, fent una aposta clara per les energies renovables, que són l’energia més barata, eficient i respectuosa amb el medi ambient, i que pugui convertir el nostre Estat en el motor del canvi energètic a Europa..

Apujar els salaris

És imprescindible garantir el poder adquisitiu de les llars, especialment d’aquelles persones amb menys recursos. D’aquí ve la importància de les diferents pujades de l’SMI i de les pensions referenciades a l’increment del cost de la vida. Ens trobem en un moment en què els elements bàsics del cistell de consum com l’electricitat, els carburants o els aliments registren fortes pujades de preu, empitjorant les condicions de vida de la població.

Per tant, és important desenvolupar una negociació col·lectiva que freni la dinàmica de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, per evitar que es generi un polvorí social i que es posi en risc la recuperació econòmica.

En aquest sentit, UGT i CCOO hem intentat negociar el 5è Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva i no desistirem fins a aconseguir-ho, amb fórmules salarials que garanteixin el manteniment del poder de compra. Fórmules de revisió que no són diferents del que reclama la patronal als contractes públics. Per això, és fonamental incloure en els convenis col·lectius les clàusules de revisió salarial que permetin protegir els salaris davant dels increments desmesurats dels preus. Rebutjar aquestes clàusules, com estan fent les associacions empresarials, és una forma molt oportunista d’intentar fer caixa de forma irresponsable. Estem passant per un moment en què les fórmules de revisió salarial són totalment necessàries. Perquè la desigualtat també frena el creixement econòmic i no podem consentir que es pretengui sortir d’aquesta crisi a còpia de devaluar salaris, de generar més pobresa laboral i desigualtat social.

Catalunya ha de liderar la recuperació social i econòmica

A Catalunya, el 23,6% de la població està en situació de pobresa o exclusió social (1.993.100 persones). Ha estat especialment rellevant l’augment del nombre de persones amb manca material severa, que va passar del 4,7% al 7%. El 35,4% no té capacitat per afrontar despeses imprevistes, el 9,4% no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada i el 10,8% es veu obligat a endarrerir el pagament de les seves factures de consum energètic, la qual cosa està relacionada amb l’augment dels preus del gas i l’electricitat.

Aquesta darrera crisi ha posat a prova els mecanismes del nostre sistema de protecció social per donar resposta a les situacions de pobresa, situacions que es veuen agreujades per la crisi derivada de la guerra a Ucraïna i l’escalada de preus. El Govern de la Generalitat ha d’establir mesures concretes per pal·liar les situacions de pobresa i exclusió social: ajudes directes, incrementar l’indicador de rendes de suficiència (IRSC) congelat des del 2010, incrementar la cobertura de la renda garantida de ciutadania (RGC) perquè arribi a tothom que ho necessiti, l’activació d’un bo social de subministrament per a les persones més desfavorides i ajudes a treballadors i treballadores autònomes per casos d’afectació directa de pujades de preus d’energia.

Tanmateix, el reforçament del sistema sanitari que ha quedat fortament tocat després de la pandèmia o la millora del sistema educatiu tal com demana la comunitat educativa són qüestions que no poden esperar i que necessiten una resolució ràpida. Per altra banda, la protecció del nostre sistema d’immersió lingüística per assegurar que el català continuï sent una llengua d’acollida i aprenentatge, i que no es generi un sistema educatiu segregat.

Catalunya ha de saber orientar els fons europeus per a la construcció d’un nou model productiu, garantint que els projectes tinguin en compte criteris de responsabilitat social, amb impacte de gènere i orientats al compliment dels Objectius de l’Agenda 2030, afavorint un impacte social i laboral positiu i generant ocupació de qualitat i estable. Cal una aposta clara per la indústria del nostre país amb un Pacte Nacional per a la Indústria dotat de pressupost suficient i actuacions transformadores, i pel desenvolupament d’un potent model energètic renovable que trenqui amb la dependència històrica d’altres mercats i dels combustibles fòssils.

Les transicions iniciades, com l’energètica o la digital, han de ser justes i no poden deixar a l’estacada un important gruix de la classe treballadora.

Ara és l’hora de disposar de salaris suficients i dignes, de potenciar l’ocupació estable i de qualitat i d’acabar amb les desigualtats. La gent treballadora ho tenim clar, aquesta crisi no l’hem de pagar nosaltres!

EL 1er DE MAIG HO REIVINDICAREM AL CARRER

VISCA EL 1er DE MAIG!