Presentacio de l’Informe de la UGT de Catalunya: “Del principi jurídic de la Bretxa Salarial de gènere a la realitat del mercat laboral a Catalunya”

La UGT de Catalunya hem celebrat una jornada aquest 22 de febrer, amb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, sobre la Bretxa Salarial: “Del principi jurídic de la bretxa salarial de gènere a la realitat del mercat laboral a Catalunya.”
A l’acte han intervingut la Tània Verge i Mestre, Consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, en Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya i l’Eva Gajardo, la secretaria d’Igualtat i Formació de la nostra organització, la Cristina Antoñanzas, Vicesecretària General de la Comissió Executiva Confederal de la UGT i Pilar Carrasquer, directora de l’Institut d’Estudis del Treball de la UAB.
Durant aquesta jornada, ha estat el moment en que s’ha presentat l’informe de Bretxa Salarial: “Del principi jurídic de la bretxa salarial de gènere a la realitat del mercat laboral a Catalunya.”, que s’ha elaborat per part de la Secretaria d’Igualtat de la UGT de Catalunya aquest 2023.
L’Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació del sindicat, ha informat sobre l’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya: Amb les últimes dades actualitzades, extretes de l’any 2020 segons el salari mitjà anual, la bretxa salarial de gènere ha agumentat fins el 19,69% i a Espanya és de 18,72%. Per tant, la bretxa per hora treballada a Catalunya és d’un 12,54% i significa que les dones cobren 5.906,93 euros l’any menys que els homes, el que suposa 492,24 euros mensuals de diferència.
Com es pot apreciar, existeix un retrocés de gairebé un punt de bretxa salarial respecte l’any anterior (20,64%) quelcom, pot ser degut a la incidència de les pujades de l’SMI en els grups de cotització més baixos que afecta de manera directe a les dones. Així doncs, com explica Gajardo: “la pujada del SMI redueix les desigualtats generals entre els salaris alts i baixos, ja que les dones es situen, majoritàriament, en la part baixa dels salaris.”
Les dones treballen, tradicionalment, en sectors d’activitat i ocupacions altament feminitzades i alhora menys valorades i remunerades al mercat laboral. En les categories més altes, com són directius/ves, la presència de dones només és del 16,80% respecte al 83,20% dels homes, segons l’Institut Europeu per a la Igualtat de gènere (EIGE). La infravaloració dels llocs de treball tradicionalment feminitzats, les diferències retributives en el cobrament de complements salarials i extrasalarials així com altres discriminacions indirectes i directes, són també fets que expliquen una remuneració final menor en dones que en homes.Segons Gajardo: “els rols de gènere tenen un paper clau en la formació de la bretxa salarial, especialment a través de l’assignació social a les dones del rol de cura i reproducció, ja que són concilien la vida familiar amb la laboral de forma majoritària.
L’acte ha seguit amb la intervenció de Pilar Carrasquer Oto, directora de l’Institut d’Estudis del Treball de la UAB  i professora Titular del Departament de Sociologia, que ha explicat la importancia de la negociació col·lectiva com a eina per escurçar la bretxa salarial entre dones i homes. I, finalment, també han fet aportacions la Tània Verge i Mestre, Consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i en Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya.
Des de la UGT de Catalunya, un cop més, tornem a denunciar la desigualtat real entre dones i homes en l’àmbit laboral i com a conseqüència, un clar indicador és la bretxa salarial de gènere en la seva expressió económica, per aquest motiu que proposem i reclamem: trencar amb els estereotips i rols de gènere en tots els àmbits de la societat. A més, tal com s’ha comentat, s’ha de dotar de més valor aquelles feines que són d’atenció social i cures que a la fi, són treballs que sostenen la vida, poc apreciades socialment i que no haurien de ser ocupacions precàries.
També, considerem que cal valorar els llocs de treball de forma neutra, amb perspectiva de gènere i aplicant el concepte que recull el Reial Decret llei 6/2019, d’igualtat salarial per feines d’igual valor. S’hi suma atorgar complements salarials que reconeguin aquestes capacitats no valorades i finalment, vetllar per l’obligació legal que tenen les empreses de tenir un registre salarial i una auditoria salarial, així com a fer una correcte valoració dels llocs de treball i garantir el dret d’informació de les persones treballadores (RDL 902/2020, de 13 d’octubre).
Podeu consultar l’informe de la UGT de Catalunya sobre la bretxa salarial en aquest enllaç.