El 8 de març és un dia per reflexionar sobre els avenços i els reptes que encara tenim per assolir en matèria d’igualtat entre dones i homes. Al sector públic, les dones continuem lluitant contra la bretxa salarial, especialment en sectors com la sanitat i els serveis socials, on la bretxa és més gran.

Els sectors de la sanitat i els serveis socials són altament feminitzats, amb un 85% de les treballadores en aquests àmbits sent dones. Tanmateix, aquesta majoria femenina no es veu reflectida en els llocs de responsabilitat. Malgrat la gran contribució de les dones en aquests sectors, la direcció i la presa de decisions encara estan majoritàriament en mans d’homes. A l’administració pública en general, només un 15% dels càrrecs de responsabilitat són ocupats per dones, i la xifra és fins i tot inferior en àmbits com la sanitat i els serveis socials, on les desigualtats es manifesten de manera més evident. La manca de conciliació laboral i familiar és un dels principals obstacles que impedeix a les dones accedir a aquests llocs de responsabilitat.

A més, dins de l’administració pública, les dones som les que patim més temporalitat. Aquesta inestabilitat laboral no només afecta la nostra carrera professional, sinó que agreuja la bretxa salarial que experimentem, que arriba a un 10% de diferència respecte als homes en llocs de treball similars. Les condicions laborals precàries i la inseguretat laboral augmenten en un context en què les dones assumim majoritàriament tasques de cura.

Un altre aspecte crític és l’externalització dels serveis públics. Quan els serveis que no pot prestar directament l’administració s’externalitzen, majoritàriament són les dones les que ocupen aquests llocs de treball, sovint en condicions laborals i salarials molt més precàries. La major part d’aquests serveis externalitzats estan destinats a la cura de les persones, i una part important de la seva feina, tant en sanitat com en serveis socials, es fa amb sous baixos i condicions laborals difícils, amb menys drets laborals i més temporalitat.

La conciliació continua sent un repte important. Les cures, que tenen rostre de dona, continuen sent majoritàriament una responsabilitat femenina. Però el nostre clam és clar: no tenim por de treballar ni d’ocupar llocs de responsabilitat, sinó de no poder conciliar la nostra vida laboral i familiar.

El dret al temps és un dret fonamental per a totes les persones. Exigim una societat on les dones puguem ocupar més llocs de responsabilitat, on la corresponsabilitat i la conciliació siguin una realitat i no un obstacle.

Les dones hem d’ocupar més llocs de responsabilitat. Empoderem-nos.

No et perdis el pòdcast Caràcter especial* d’aquest mes en què desenvolupem d’una manera distesa aquestes idees: https://www.youtube.com/watch?v=Ep5Y7v34cww&t=6s