Ahir dimarts, en la quarta jornada de vaga convocada de manera unitària pels sindicats d’ensenyament, es va dur a terme una manifestació multitudinària va tornar a omplir els carrers de Barcelona.
Malgrat els esforços del Conseller Cambray per organitzar un simulacre de negociació que ens fes aixecar de la taula, entre el 22 i 28 de març, el Comitè de Vaga, dels sindicats convocants, ens hem assegut pacientment a escoltar una provocació rere l’altra. El Departament, no només no ha volgut entrar a negociar les nostres reivindicacions sinó que fins i tot han posat damunt la taula propostes que suposaven noves retallades pel sector de l’educació.
És evident que l’objectiu del Conseller Cambray era una negociació amb el propòsit de desgastar el col·lectiu docent i acusar-nos, a més, de no voler negociar. En declaracions a la premsa, el Conseller afirmava que no s’aixecaria de la taula de negociació fins a haver assolit un acord. UN ACORD HISTÒRIC.
En aquest moment, no només no hi ha acord sinó el fet és que, el Conseller Cambray no ha comparegut personalment en cap de les sessions negociadores que s’han dut a terme fins ara. Difícilment pot aixecar-se d’una taula on no s’ha assegut cap moment i, difícilment podrà oferir solucions a un conflicte que no ha seguit en persona.
Un cop més, i davant la incapacitat que demostra el Conseller Cambray, emplacem el President Aragonès a dur a terme, personalment, la resolució d’aquest conflicte. Avui, hi ha convocada la cinquena jornada unitària de vaga a l’ensenyament públic i continuarem exigint una negociació real i una reversió real i creïble de les retallades que patim des de fa més de 10 anys.