La UGT Serveis Socials de Catalunya denunciem la precarietat del sector de la Dependència i registrem una petició de reunió amb la Conselleria de Drets Socials
La UGT Serveis Socials de Catalunya segueix la seva campanya de denúncia per l’incompliment de la Resolució 849/XII del Parlament de Catalunya, aprovada el 10 de juliol de 2020 i del DECRET LLEI 9/2021, de 16 de febrer, de mesures extraordinàries de caràcter social i en l’àmbit de la cultura amb motiu de la pandèmia de la COVID-19 i de modificació del Decret llei 25/2020, de 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu. Aquest, feia efectiu l’increment de tarifes corresponents a les places concertades del sector de la dependència, amb la garantia que la major part d’aquests havien de millorar les condicions laborals del personal, i acordar un pla plurianual amb el sector per garantir el millorament i la sostenibilitat de nous increments salarials. També, instava el Govern a treballar per una equiparació laboral i salarial de l’àmbit social amb el de la salut, i a posar fi a la precarietat de les condicions de treball en els serveis residencials.
Gràcies a aquest acord es va crear el I Conveni col·lectiu autonòmic de Catalunya del sector de l’atenció a la gent gran (GERCAT), publicat el 20 de desembre 2021 al DOCG, amb aquest Conveni es garantia una pujada salarial del 6% per al 2021, 3% al 2022 i 3% al 2023, gràcies als increments anuals de les tarifes d’aquestes places.
En canvi, gran part dels Centres Residencials no estan aplicant aquest conveni, però sí que han cobrat els increments de les tarifes del 2021, cosa que no ha tingut ressó en els treballadors i treballadores.
A més, segons el Decret de Llei, el Departament de Drets Socials es va comprometre a pujar les tarifes el 2022 i 2023, i així apujar els salaris, però, en canvi, encara no s’ha aprovat els increments i no sembla que hi hagi massa implicació per fer-ho.
La clàusula de revisió salarial automàtica, ha de trobar-se en aquest conveni en ultraactivitat, ja que hem de tenir en compte que el PIB de l’any 2021 va ascendir al 5% i l’IPC 2021 de l’economia espanyola ha experimentat un creixement d’un 6,5%, segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE); no obstant això, les patronals del Sector fan cas omís i neguen les dades, donant excuses imprecises i confuses per negar-se a actualitzar les nòmines.
Per a tot això, ens trobem amb un paradigma molt confús i precari del sector, fortament castigat des de fa anys, i especialment, durant la crisi de la Covid, que sigui com sigui, no es veu reflectit en les seves nòmines cap de les pujades abans esmentades.
La prioritat haurien de ser les persones, tant els usuaris dels serveis com les treballadores i treballadors que els presten, no podem permetre que els interessos econòmics abandonin a les treballadores del sector de la Dependència.