Com cada 17 de juny des de 1994, les Nacions Unides celebra el Dia Mundial Contra la Desertificació
i la Sequera amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de preveure i dur a terme accions i
mecanismes per afrontar la desertificació, l’erosió dels sòls i la sequera que afecta gran part del planeta.

Enguany, amb el lema “Units per la Terra: El nostre llegat i el nostre futur”, posem en relleu el valor
de la terra per garantir l’estabilitat i la prosperitat de la societat i l’economia actual i futura.

La desertificació és el resultat de la degradació dels sòls, un efecte natural agreujat per les activitats
humanes com la desforestació, la salinització dels terrenys, la sobreexplotació dels aqüífers i la
consegüent manca d’aigua, que converteix els terrenys fèrtils en zones ermes. Els científics ja parlen
d’una degradació actual de fins a un 40% de la superfície terrestre.

L’increment de les temperatures mitjanes a causa de la nova situació climàtica que estem patint, incideix
en la manca de pluges i en la disponibilitat de recursos hídrics dels territoris, que afavoreixen el procés
de desertificació i les sequeres. Desertificació i sequeres es troben entre les amenaces més greus per al
desenvolupament sostenible i afecten principalment els països en desenvolupament, però cada vegada
més també els països desenvolupats com el nostre.

Les noves projeccions climàtiques alerten que l’augment de sobreexplotació de recursos del planeta
provocarà la pèrdua de sòl per a l’agricultura, que comportarà una manca de terres fèrtils i
impossibilitarà el cultiu d’aliments, posant en perill la nostra subsistència i, ecològicament, disminuirà la
biodiversitat i empobrirà els ecosistemes i el nostre entorn.

Davant d’aquest panorama es fa imprescindible reaccionar i trobar eines i solucions per combatre la
desertificació i la sequera de manera immediata i urgent.

Des de la UGT de Catalunya, ens fem ressò del Dia Mundial Contra la Desertificació i la Sequera, ja
que entenem que hem d’assumir amb urgència l’adopció de polítiques i mesures a escala local, regional
i global per evitar els efectes de la desertificació i la sequera per crear societats més resilients a aquests
problemes ambientals i garantir un futur socioeconòmic viable.

En l’àmbit polític, entre els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 s’inclou l’ODS 15,
sobre la vida dels ecosistemes terrestres, que en el seu punt 3 tracta el tema de la lluita contra la
desertificació, la rehabilitació dels sòls degradats i un món neutral per al 2030. En aquesta línia, les
actuacions de governs i Administració han de liderar la transició ecològica i el canvi de model de
producció i de consum per deixar de malmetre l’entorn i de sobreexplotar els recursos naturals.

Necessitem que governs, administracions i el teixit empresarial i productiu es coordinin per dur a terme
accions urgents per a la lluita contra la sequera i desertificació, i que aquestes accions vagin
acompanyades d’una transició ecològica justa que no deixi ningú enrere, que sigui font d’ocupació i
treball digne i motor de creixement econòmic sostenible amb la realitat del nostre entorn i les noves
condicions climàtiques.

El procés de desertificació avança i tenim la necessitat d’una visió política, científica i social d’aquest
problema, per trobar mesures i solucions per afrontar aquest desafiament. Mesures i solucions que han
de tenir en compte els avenços científics i tecnològics per impulsar la gestió correcta del sòl i crear
resiliència ecològica i social, perquè és essencial comptar amb sòls sans per reduir les emissions de
gasos d’efecte d’hivernacle i augmentar la resiliència enfront del canvi climàtic.

Els governs i institucions han d’impulsar accions efectives per conservar els sòls fèrtils i recuperar els
degradats amb accions com l’objectiu zero degradació de la terra per garantir la seguretat alimentària i
mitigar la pobresa rural. Accions com apostar per l’agricultura tradicional, redefinir les estructures de
conservació de l’aigua, lluitar contra l’explotació insostenible dels recursos hídrics subterranis o la
contaminació química i la salinització d’aqüífers.
Necessitem nous enfocaments per a l’ús de la terra a fi d’augmentar la productivitat i evitar al mateix
temps la degradació del sòl, la contaminació i protegir els ecosistemes i la seva biodiversitat. Les noves
polítiques han d’anar orientades a promoure l’ordenació sostenible dels sòls i pasturatges, així com la
diversificació de cultius per prevenir l’erosió i degradació dels sòls mitjançant la rehabilitació de terres,
l’expansió de terrenys gestionats de manera sostenible i l’increment d’iniciatives per restablir de nou
l’equilibri ecològic.
Des del món polític i social hem d’apostar per un nou consum, per noves formes de treballar la terra i de
fer servir els recursos naturals. Els governs i la societat hem de premiar les produccions ecològiques,
sostenibles i respectuoses amb el medi ambient amb les nostres accions de consum i fer costat als
agricultors a través del subministrament d’instruments innovadors, així com d’incentius financers per
implementar les millors pràctiques.

D’altra banda, per lluitar contra les sequeres és necessari repensar el model de gestió de l’aigua en el
context del risc de desertificació i vincular-lo al desenvolupament econòmic i social. En aquest nou
model de gestió dels recursos hídrics, el sector de l’aigua té un paper crucial en la mitigació de la
desertificació i la millora de la resiliència davant la sequera.

Des de la part social, combatre el canvi climàtic i frenar la desertificació exigeix que ens posem a
reflexionar sobre el nostre estil de vida. Apostar pel consum de proximitat, pels productes ecològics i de
producció sostenible, fer un bon ús dels recursos naturals i reduir el nostre consum d’aigua són algunes
de les accions individuals i col·lectives que sumen per lluitar contra la desertificació i les sequeres.

Des de la UGT de Catalunya som conscients que la desertificació, la degradació de la terra i la sequera
són alguns dels reptes mediambientals del nostre temps i que afecten Catalunya de manera més
directa, i reforcem la nostra determinació per cooperar amb governs, administracions i empreses i
prendre mesures concretes per combatre aquest problema global.

Com a país mediterrani exposat a aquests dos fenòmens, és necessari accelerar els canvis en la nostra
relació amb el medi que ens envolta i amb els seus recursos i en la nostra manera de produir i consumir,
mantenint els llocs de treball i garantint la transició ecològica justa amb la capacitació de les persones
treballadores per contribuir a la reducció de l’impacte negatiu que produeixen les nostres activitats sobre
els sòls i el medi ambient. L’objectiu principal no ha de ser altre que aconseguir que la desertificació i la
sequera no s’aguditzin i, sobretot, no es perpetuïn de manera crònica.

Des de la UGT de Catalunya volem abanderar la lluita contra la desertificació i la sequera amb la
complicitat i implicació real de les institucions, empreses i ciutadans. Perquè és urgent actuar i trobar
mesures per accelerar la resiliència enfront de la degradació de la terra i la sequera, amb un
enfocament centrat en les persones, per protegir la terra i garantir un futur sostenible per a totes les
generacions futures.