Fa quasi 3 anys que va iniciar-se la negociació del Conveni del sector d’Acció social amb infants, joves, famílies i d’altres amb situació de risc de Catalunya, amb l’objectiu d’avançar en una millor regulació del conjunt de les condicions ja establertes fruit de les negociacions dels anteriors convenis.

Després del bloqueig constant de la negociació per part de la patronal, el passat 20 d’octubre de 2021, a proposta de la UGT i CCOO, ens van citar per una mediació el Departament de Treball.

A la reunió La Confederació continua mantenint-se en el seu posicionament inicial (un increment salarial conjunt de l’1,5% per als anys 2020 i 2021). No satisfets amb això, a la mediació ens parlen sobre la possibilitat d’una futura proposta per igualar condicions amb la pública i incrementar fins un 30% els salaris.

És més, el mediador del Departament de Treball, un cop escoltat el posicionament populista de la patronal, els va demanar una materialització concreta de la seva proposta de futur i, de nou, la patronal torna a fugir d’estudi dient, que ara mateix només pot assumir un increment de salaris total de l’1,5% en el període 2019-2022, i que fins que l’Administració (Govern, Generalitat i diferents Departaments) no faci increments en els preus mòduls substancialment superiors (entre el 30% i el 50%) ells no poden fer cap pujada ni parlar de res que impliqui cost econòmic per les entitats.

Va quedar ben clar: només venen fum. A l’hora de concretar com es materialitzaria l’aposta de la patronal i les entitats pel sector i per igualar les condicions de les i els professionals de la gestió pública i els de la gestió privada (delegada) la pública a la privada, la resposta sempre és la mateixa: que no tenen diners. És a dir, no hi ha a la patronal cap intenció d’apostar pel sector, són tot fal·làcies per distreure l’atenció del treballador cap una altra banda.

Des de CCOO i UGT considerem inacceptable tant la proposta d’increment de l’1,5% com el tarannà trampós i hipòcrita que la patronal utilitza en aquesta negociació: el seu objectiu és que els treballadors i les treballadores pensin que el problema i la queixa ha d’anar únicament dirigida cap al Departament i el Govern, quan són les empreses i entitats les principals responsables d’aquesta congelació salarial i de la precarització del sector.

La patronal insisteix en què hem d’anar junts de la mà a demanar aquestes pujades a l’Administració. Això sí, a canvi de res. El seu únic objectiu és que els augmentin els preus i, una vegada ho aconsegueixen, ens donaran les engrunes com hem pogut veure amb la pujada del Decret llei. Les entitats sempre prioritzaran l’obtenció de més beneficis per sobre de la dignificació de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores del sector.

Els suposats “valors socials”, dels que tantes vegades s’omplen la boca les empreses del sector, s’han vist desemmascarats en aquesta negociació, caracteritzada per:

> La manca de voluntat en arribar a un acord consensuat.

> L’estratègia dilatòria: bloquejar la negociació i deixar passar el temps mentre els treballadors/es perden poder adquisitiu a marxes forçades.

> Propostes únicament lligades a futurs increments per part del Departament de Drets Socials que només volen signar si el Govern augmenta tarifes i els assegura poder mantenir les seves butxaques ben plenes.

> La manca de respecte cap a les legítimes propostes realitzades des dels sindicats presents a la negociació.

> És evident que, mentre aquesta actitud persisteixi farà impossible la consecució d’un acord per un conveni més just i equitatiu pel conjunt de professionals del sector.