A Catalunya existeixen 59000 places de residències per a gent gran, d’aquestes un 2% són places públiques pròpies del Departament de Drets Socials, adscrites a la Direcció General de Provisió de Serveis (DGPSE).
Malgrat l’increment de places universitàries del grau d’infermeria, especialment els darrers anys que acompanya la previsió de jubilacions d’aquest col·lectiu en els propers cinc anys, els diversos partits polítics que han gestionat els recursos per a gent gran no han previst amb planificació un pilar essencial: la infermeria.
El Departament de Drets Socials, fa anys que es repeteix un mantra “no hi ha infermeres a Catalunya” i, malgrat tot els presumptes esforços, no ha tingut capacitat des de 2013 a trobar alternatives. Ja fa més de 10 anys que UGT anunciava la manca estructural d’aquest col·lectiu en l’àmbit de la geriatria. En els darrers 4 anys, l’Administració ha trobat una solució parcial que els professionals i la UGT considerem una aberració: delegar el cuidar del personal d’infermeria en professionals auxiliars sanitàries, amb la presència d’infermeria, com a concepte de treball en equip ho considerem tolerable amb unes mínimes de condicions, però substituir a infermeria per auxiliars és un risc i garantia d’intrusisme que pot derivar en conseqüències greus en l’atenció als usuaris.
Avui a elPeriódico, l’Elisenda Colell, ha recollit la veu i sentiments de companys i companyes sobre la realitat estructural a Catalunya de la manca d’infermeria, especialment al sector de la geriatria. En definitiva ha plasmat la denúncia que ha promogut la Secció Sindical de la UGT del Departament de Drets Socials, considerem que les famílies-usuaris/àries han de conèixer quins gestors/ores tenim i hem tingut durant anys i les conseqüències que han tingut. Fa anys que UGT aporta propostes substancials que captin personal o fomentin el creixement professional d’infermeria: millors condicions contractuals, agilització de processos selectius, facilitat de mobilitat, ampliació de jornades parcials, formació continuada, ofertes laborals perllongades i no per dies, una equiparació salarial amb la infermeria (ICS) que en breu assumirà i suplantarà l’atenció d’infermeria a les Residències, també a les públiques, segons declaracions del Conseller del Drets Socials. Però també hem fet propostes dirigides a fomentar el potencial existent, que el Departament ofereixi un pla formatiu al personal auxiliar de geriatria, que garanteixi facilitar la formació de grau universitari d’infermeria, amb el compromís posterior de romandre al sector de les residències pròpies. Altrament, l’Administració hauria de coordinar-se amb les diverses universitats a tot el territori, per crear estàndards de qualitat als centres propis que ofereixin estades de pràctiques de qualitat…i no com ara que els/les alumnes estan cobrint les mancances de les infermeres de plantilla. Ni és qualitat assistencial, ni és qualitat educativa per les futures infermeres.
Tot plegat, es va recollir per part del Departament però deu patir hipoacúsia, perquè com sempre anirà tard donant respostes i solucions als problemes. LA DGPSE no vol gestionar la cura dels cuidadors, per tant, s’està quedant sense…amb una competència pública amb millors condicions i retribucions, a més després d’estabilitzar un conjunt de personal considerable, només ens queda assessorar a les infermeres fixes que existeix l’excedència per incompatibilitats, amb reserva d’una plaça a l’Administració de la Generalitat mentre s’explora com s’està al ICS. Però si el final es traspassar el personal d’infermeria al ICS, que no ho deixin a llarg termini, perquè el personal està patint burnout, les situacions cada dia més estressants esgoten el col·lectiu.
La UGT ha exigit al Comitè de seguretat i salut laboral unes avaluacions psicosocials al col·lectiu d’infermeria, menystenint a aquestes professionals no tenen intenció de fer-les, haurem de buscar altres vies per reconèixer aquestes circumstàncies.
En conclusió, la notícia a elPeriódico dels geriàtrics catalans necessiten 2000 infermeres, de l’Elisenda Colell, és només l’exemple de la conseqüència de falta d’interès per la gent gran, potser suposa una actitud social, però segur és una actitud de desídia del Departament i del Govern.
UGT Secció Sindical del Departament de Drets Socials