En els darrers dies, dos esdeveniments han consolidat la nostra postura respecte a la negociació del conveni SAD de Catalunya.

D’una banda, l’assemblea de la UGT, que va reunir més de 92 delegats i delegades, va aprovar unànimement els nostres plantejaments i objectius per a la negociació del conveni. Això demostra un fort suport intern a les nostres propostes.

D’altra banda, la reunió de la Mesa del conveni el passat 8 de maig va evidenciar la ruptura entre CCOO i CGT. Aquesta situació posa de manifest les diferències d’enfocament entre les diferents parts implicades en la negociació.

Tant l’assemblea de la UGT com la reunió de la Mesa del conveni han reforçat la nostra idea inicial i l’actuació que estem duent a terme des del principi de les negociacions. És important destacar el valor del suport dels nostres delegats i delegades, que considerem fonamental en aquest procés.

La reunió del 8 de maig es pot descriure com la “Crònica d’una mort anunciada“. CCOO ha experimentat un canvi de rumb, abandonant les seves propostes inicials per alinear-se amb els plantejaments de les patronals. Aquest canvi inclou la renúncia a eliminar la bossa d’hores, l’ignorar la necessitat d’un complement per als treballadors en cas de IT, i l’acceptació de noves categories professionals sense garantir una carrera professional o formació específica. Això posa de manifest una clara desviació dels interessos dels treballadors.

Ens preocupa especialment la proposta de CCOO de fixar una vigència de 5 anys per al conveni, amb increments salarials que segueixen les demandes de les patronals. Aquesta proposta no només és poc realista, sinó que no aborda les necessitats reals dels treballadors del SAD.

Des de la UGT, insistim en la necessitat d’actualitzar immediatament l’SMI per als treballadors que estan per sota dels nivells adequats. És inacceptable que algunes patronals retardin aquesta mesura fins a finals d’any, demostrant una manca de respecte pel col·lectiu.

Si les patronals continuen amb les seves propostes inadequades, només ens queda una opció: reclamar que tots els serveis d’atenció domiciliària tornin a la gestió directa municipal. Això garantirà la dignitat dels treballadors i la qualitat del servei, tal com estableix la llei.

Seguim compromesos amb la lluita per uns drets laborals dignes i continuarem treballant per aconseguir-los.