És evident que la societat en la qual vivim està en constant canvi i, per tant, els models relacionals, també canvien.

La majoria dels permisos laborals, tant els retribuïts com els que no, responen a un model de família tradicional que cada vegada és més qüestionat. La diversitat familiar i relacional és una realitat i la legislació s’ha d’adaptar per donar-hi resposta. La realitat és que en l’àmbit laboral i personal els permisos laborals discriminen a moltes persones que queden fora dels supòsits contemplats.

El que semblava fins ara fora de debat social, per fi té cabuda en un avantprojecte de llei que dimarts passat va tenir el vistiplau del consell de ministres. Com a federació de serveis públics, entenem que aquesta llei és necessària i valorem els esforços per adaptar-se a la directiva europea de conciliació del 2019, però és cabdal aprofitar els moments de canvis per fer una llei pionera que no deixi a cap tipus de família o xarxa afectiva i relacional sense drets.

Són molts els permisos laborals que depenen directament dels graus de parentiu, però aquests estan regulats sota una òptica de família tradicional en la qual no tothom té cabuda i que, per tant, no és justa amb totes les persones. Tenint en compte els graus i els permisos laborals derivats, crida l’atenció que, per exemple, els nostres permisos siguin encara més amplis en el cas de les sogres que de les àvies o, fins i tot, que estableixin que existeix més grau d’afinitat amb les nores i gendres que amb les pròpies germanes.

D’alguna manera, els graus de parentiu estableixen el nivell de responsabilitat i afinitat que tenim amb altres persones, fet que fa que els permisos siguin patriarcals, ja que donen més prioritat a la parella tradicional i als seus familiars, que als nostres familiars directes. Un fet del tot patriarcal, ja que no és contemplat legislativament, que tinguem parella i vida estable, fora del matrimoni o de les unions de fet entre dues persones. A més, la “família triada” és clau en les relacions que estableixen les persones LGTBI en el seu dia a dia, en la creació i configuració de xarxes estables de suport, forçades generalment per la pròpia exclusió familiar que pateixen. No contemplar encara a dia d’avui aquesta realitat, és mantenir aquest sistema d’exclusió i vulnerabilitat.

Valorem positivament algunes mesures que afavoreixen la conciliació, com els dies de permís per tenir cura de les persones convivents, però què passa amb les unitats de convivència d’una sola persona? No tenen dret a agafar-se dies per tenir cura d’algú de la seva xarxa afectiva, ni pot ningú de la seva xarxa gaudir d’un permís per tenir cura d’elles? Ni el lligam de sang, ni el nostre model de convivència, formen part de la nostra xarxa afectiva per se, aquesta decisió només la pot prendre cada persona de manera individual.

Tant, el fet de conviure amb una parella o tenir descendència, són eleccions personals igual de respectables que decidir viure sol o no tenir descendència i, per tant, el temps fora de l’àmbit laboral té el mateix valor i haurien de tenir el mateix reconeixement social i la mateixa protecció legal, independentment de les circumstàncies personals de cada treballadora i treballador.

És evident que això no va en detriment de socialitzar les cures, d’establir una protecció pública de la criança assegurada per a tothom i de fer-nos responsables de les criatures de manera comunitària. De la mateixa manera que s’hauria de tractar qualsevol altra persona en situació de dependència.

Cal doncs, repensar-s’ho tot per no posar al centre dels permisos i de les cures la família nuclear i seguir alimentant la pressió de tenir parella i descendència com a única opció de vida. Lluny de voler retallar en els drets conquerits fins al moment, instem els poders públics a equiparar-los i no establir, a la pràctica, treballadores i treballadors de primera i de segona.

Per últim, entenem que no es pot fer una modificació de l’Estatut dels Treballadors i Treballadores sense comptar amb les representants i els representants legals de les persones treballadores. Des de la UGT exigim ser part del procés legislatiu que tot just ha començat, així com la revalorització dels serveis públics i de les seves treballadores i treballadors.

Per això, aquesta Llei hauria de:

1. Assegurar la igualtat de tracte de totes les treballadores i treballadors, propiciant l’eliminació de la figura única de família tradicional, la qual s’estableix com a eix central dels permisos.

2. Reconèixer la diversitat de les diferents xarxes afectives i treballar en la creació de permisos laborals que no es limitin únicament a les relacions amb persones incloses en els graus de parentius establerts al Codi Civil.

3. Defensar, com hem fet fins ara, el dret de conciliació familiar de les treballadores i treballadors amb descendència o persones a càrrec i reconèixer el dret de conciliació personal i social/ comunitària per a tota la resta de col·lectius i casuístiques diverses de les persones treballadores.