El passat 18 de maig vam celebrar a Rambla Santa Mònica la IV jornada virtual de SOBRE CONEIXEMENT DELS PROTOCOLS delegats i delegades de prevenció dedicada a l’assetjament laboral.

 


Durant el mes de març al sí de la MEPAGC es van aprovar dos protocols importants per a la resolució de situacions d’assetjament. ( Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual, per raó del sexe,, de l’orientació sexual i/o de la identitat sexual a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina) on UGT ha realitzat un intens treball per aconseguir millorar aspectes tan importants com, la participació dels representants dels treballadors, evitar la doble victimització i donar celeritat a l’execució dels mateixos.D’altra banda, des del Gabinet de SSL i Medi Ambient, havíem detectat unes necessitats als nostres delegats en base a consultes que ens havien realitzat sobre com gestionar les situacions d’assetjament a les seves empreses. Aquestes consultes pertanyien tant a l’àmbit privat, públic i concertat dels serveis públics a Catalunya.

Els resultats obtinguts, confirmen el que nosaltres pressuposàvem quant a aquestes necessitats detectades i ens vam posar a demostrar que s’havia de fer una intervenció eficaç per dotar dels elements necessaris als nostres delegats/des de manera que poguessin obtenir els coneixements per gestionar les situacions d’assetjament laboral als diferents centres.

De les dades recollides a l’enquesta on van participar 344 treballadors i treballadores majoritàriament delegats/ades sindicals i de prevenció vam poder objectivar que el 66,9% de les participants van ser dones i un 32,6% van ser homes.
Aquesta dada podria interpretar-se pel fet que en més del 76% dels casos la sol·licitud d’intervenció prové de dones que en el treball per qualsevol raó s’han sentit assetjades.

Del total d’entrevistats un 79,7% eren delegats o delegats i el 58,3% eren delegats de prevenció. Pel que fa a la modalitat preventiva a les empreses de les persones enquestades vam obtenir una dada curiosa que mostrava que en un 28,5% dels casos aquestes persones no sabien quina classe de gestió preventiva tenia l’empresa on treballaven, cosa que és preocupant.

En preguntar en una segona part de l’enquesta sobre l’existència d’un protocol contra l’assetjament laboral al centre de treball vam veure que en un 23% dels casos no es disposa de protocol, però el 23,8% va reconèixer no saber si n’hi havia . Això ens indica que en el cas dels delegats/des el 42,6% o no sabien o no tenien protocol, però en mirar aquesta mateixa dada al grup de persones treballadores arribem al 69,9% de persones que no coneixen la seva existència o no en disposen.

En arribar al punt de la formació de cara als treballadors/es per prevenir situacions d’assetjament de qualsevol tipus observem que en el 58,5% dels casos no es rebia cap tipus de formació. En canvi, a la pregunta de la formació específica sobre la gestió dels protocols d’assetjament en el cas dels delegats/des arribem al 74,7% dels enquestats/des que refereixen no tenir-ne.

A l’apartat de l’actuació de l’empresa davant l’assetjament laboral i la participació dels treballadors i els seus representants en l’aprovació d’aquest tipus de protocols només es produïa en un 59,6% mentre que en la revisió o actualització només es participava en un 42,6% dels casos.

En l’execució del protocol, una vegada activat, vam fer diverses preguntes per veure com l’empresa s’implicava en la correcta aplicació del mateix i vam detectar que encara que els entrevistats van manifestar que en el 70,2% dels casos s’havia seguit el procediment la realitat era que només en el 50% dels casos es va revisar o actualitzar l’avaluació de riscos psicosocials de la unitat afectada.

En quant a l’ajuda psicològica a la persona assetjada oferida per l’empresa o el Servei de prevenció, se situa tant sols en el 34,8% i només es van aplicar mesures preventives en el 53% dels casos.

Amb aquestes dades vam poder concloure que:

Cal millorar els coneixements dels representants dels treballadors i que això inclou la creació de cursos, seminaris, reunions d’assessorament i publicitat interna encaminada a clarificar l’actuació dels nostres companys davant situacions d’assetjament.

D’altra banda, va quedar palpable la manca d’implicació de l’empresa en la formació i la informació tant als treballadors i treballadores com als representants d’aquests, del que es desprèn que s’ha d’exigir a la mateixa que compleixi allò que la llei de prevenció de riscos contempla pel que fa al deure de protecció de la seguretat i salut dels treballadors al seu càrrec i el dret a la informació, participació i formació dels mateixos.

Després d’aquesta intervenció de Fernando Cobano, Responsable SSLMA Sector Serveis Socio-Sanitaris UGT-SP de Catalunya va intervenir la Dra. Susana Rubiol, professora de la Universitat Ramon Llull, que va fer una descripció de les diferents formes d’assetjament laboral i de les característiques que haurien de fer contenir els protocols per a aquestes situacions per tal de dotar-los de més eficiència i protecció a la persona que pateix i denuncia una situació d’assetjament a la feina.

Va acabar l’acte amb la intervenció de la nostra secretària de política sindical Pilar Gonzalez.