Salut Laboral2022-02-22T12:20:09+01:00

Treballs a l’exterior i estrès tèrmic per calor a l’estiu: un risc que també s’ha de prevenir

Tematicas de Trabajadores construccion de edificios

Foto: Nadia Perez

Amb l’arribada de l’estiu i de la calor, les condicions climàtiques a què es troben exposats els treballadors i les treballadores poden ser causa d’accidents de treball, alguns d’ells mortals, per exposició a la calor.

Per aquest motiu, cal prendre’s amb molta serietat aquest risc, ja que en períodes de forta calor, els mecanismes fisiològics d’adaptació que tenim les persones s’activen per mantenir estable la temperatura corporal, però hi ha límits a partir dels quals els riscos per a la salut són importants, sobretot quan coincideixen amb altres factors agreujants com són tasques pesades o els treballs a l’exterior.

Si bé a la indústria i a diverses ocupacions que es realitzen en espais tancats i on hi ha presents fonts de calor (foneria, forns, cuines, bugaderies, etc.), el risc d’estrès tèrmic acostuma a estar reconegut i avaluat, i a més s’estableixen unes temperatures determinades que afecten tots els llocs de treball interiors segons el que estableix el RD 486/1997, això no acostuma a passar en aquells sectors que treballen a l’aire lliure, com ara la construcció, les feines agrícoles i forestals, la jardineria, etc.

Les persones que fan aquests tipus de feines a l’exterior no acostumen a comptar amb la protecció d’una planificació preventiva sobre el risc d’estrès tèrmic a l’empresa, ni amb una normativa a la qual es puguin acollir.

A més, la sensibilització sobre aquest risc és molt baixa, ja que tradicionalment s’ha vist, de forma equivocada, com un “perill natural” assumible per les tasques i el lloc on es duen a terme,  que depèn de les condicions meteorològiques i que quedava fora de l’àmbit de la prevenció de riscos. Així doncs, podem dir que pràcticament seguim fent aquestes feines com abans i aplicant les mateixes mesures que els nostres avis, que anaven poc més enllà de les dites i de la cultura popular. Com diu la dita: “Pel juliol beure, suar i la fresca buscar”. Si bé no podem negar l’encert i la saviesa d’aquesta dita, afortunadament avui en dia disposem de més coneixements, informació i mesures al nostre abast que poden millorar la prevenció d’aquest risc i la salut dels treballadors i treballadores.

Però també tenim un altre argument, a part dels greus efectes que pot tenir per a la salut, que hem de tenir molt present i és que aquest risc serà cada vegada més important i freqüent a causa del canvi climàtic i l’escalfament global. Segons dades de l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), durant la darrera dècada (2011-2020) s’ha duplicat la freqüència de les onades de calor, passant de les 11 o 12 registrades cada dècada (entre 1981 i 2010), a les 23 dels darrers deu anys. A més, també n’ha augmentat la durada, passant dels 6 als 14 dies de mitjana per onada, i també la intensitat en anar en augment les temperatures registrades els darrers anys.

Les empreses tenen la responsabilitat de protegir les treballadores i treballadors davant dels riscos ocasionats per l’exposició a estrès tèrmic i a prevenir accidents de treball provocats per cops de calor. Aquests tipus d’accidents són cada cop més freqüents a causa de l’augment de temperatures que provoca el canvi climàtic, i considerant les greus conseqüències que tenen per a la salut (en un 25% dels casos poden tenir conseqüències mortals).  És imprescindible, doncs, que les empreses disposin, dins de la seva planificació de les actuacions preventives, d’un pla d’actuació que permeti tenir en compte els riscos ocasionats per les condicions climàtiques i adaptar l’organització del treball en funció d’aquestes condicions.

La consulta de les previsions meteorològiques i el recurs a la jornada intensiva en jornades de pic de calor o durant les “onades de calor”, per exemple, és un excel·lent mecanisme preventiu que pot salvar vides, especialment en determinats sectors. En aquesta línia, UGT FICA de Catalunya ha emplaçat a la Confederació Catalana de la Construcció a arribar a un acord mitjançant la negociació col·lectiva per evitar l’afectació que els cops de calor poden tenir entre els treballadors i les treballadores. Així mateix, des del nostre sindicat també hem demanat al Govern de la Generalitat  una reunió urgent de la Mesa de Seguretat i Salut Laboral en la Construcció per abordar aquesta problemàtica.

Què és l’estrès tèrmic per calor?

Entenem per “estrès tèrmic” l’excés de calor —o també de fred, malgrat que aquest no el tractarem en aquest article— que els treballadors i les treballadores suporten i acumulen en el seu cos durant la jornada laboral. Aquesta sobrecàrrega tèrmica és la resposta del nostre organisme a les altes temperatures i es correspon amb l’esforç que fa el nostre cos per compensar la temperatura exterior i poder mantenir la temperatura interna dins del seu interval adequat, és a dir, entre els 35 i els 37° C.

Durant aquest procés de termoregulació el cos activa diversos mecanismes, com la sudoració i la dilatació dels vasos sanguinis. Malgrat tot, en situacions d’elevada sobrecàrrega tèrmica, aquests mecanismes són insuficients i la temperatura central del cos pot superar els 38° C. En cas de superar els 40° C, aquests efectes poden ser mortals o deixar greus seqüeles.

Moltes vegades aquest excés de calor està relacionat amb l’activitat física que implica la feina, ja que moltes ocupacions requereixen un gran esforç físic (com les feines a la construcció, la indústria o l’agricultura), però l’esforç físic no és l’únic factor, i hi influeixen també altres aspectes com són la roba de treball o l’ús d’EPIs, l’estat físic de la persona, i altres variables que veurem més endavant.

Quins són els trastorns més importants que pot provocar la calor?

L’exposició a la calor pot ocasionar diversos efectes sobre la salut, i de diferent gravetat: erupcions cutànies, edemes a les extremitats, cremades, rampes musculars, deshidratació, esgotament, etc., sent el cop de calor el més greu. A més, els efectes fisiològics de la calor afecten el sistema nerviós central i els processos perceptius i cognitius de les persones. Això, combinat amb les dificultats per dormir i la falta d’un son reparador durant les onades de calor, facilita que es produeixin accidents laborals.

Els trastorns més importants són:

  • Síncope: es produeix en estar a peu dret i immòbil durant molt de temps en un lloc calorós, quan no arriba prou sang al cervell. Poden patir-lo sobretot les persones no aclimatades a la calor al començament de l’exposició. Els símptomes són esvaïment, visió borrosa, mareig, debilitat i pols dèbil.
  • Esgotament per calor: es produeix en condicions d’estrès tèrmic per calor com ara treball continuat, sense poder descansar o sense poder perdre calor acumulada en el cos i sense poder recuperar l’aigua i les sals perdudes en suar. Els símptomes són debilitat i fatiga extremes, dolors musculars i rampes, nàusees, malestar, confusió, mareig, taquicàrdia, mal de cap, pèrdua de consciència sense obnubilació (enfosquiment de la vista), pell pàl·lida, freda i humida per la suor, pols i respiració accelerades i dèbils, i temperatura corporal que pot superar els 39°
  • Cop de calor: es produeix amb menys freqüència que els anteriors, però és molt greu, ja que constitueix un xoc total amb la pèrdua de la capacitat de regulació tèrmica del cos. Es tracta d’una emergència mèdica, ja que pot tenir efectes molt greus sobre òrgans vitals (cervell, cor, ronyons i músculs), i fins i tot ocasionar la mort de la persona si no se li dóna assistència sanitària. Es caracteritza per un augment de la temperatura fins als 40° C o més, pell seca i calenta, pols ràpid i probable aparició de convulsions i coma. Per a més informació podeu consultar el nostre tríptic: “El cop de calor”.

Quins són els factors de risc?

Els factors de risc més importants fan referència a les condicions climàtiques, els relacionats amb el tipus de feina i diversos factors individuals que provoquen una vulnerabilitat més elevada en situacions de calor.

Factors climàtics

  • Exposició a temperatures i humitats relatives altes.
  • Falta de ventilació i de corrents d’aire. A més velocitat de l’aire, menys sensació de calor, perquè facilita la pèrdua de calor per convecció i evaporació.
  • Exposició directa als rajos de sol.

Factors relacionats amb el tipus de feina

  • Realització de treball físic intens, esforços i/o amb ritmes elevats (treballar de pressa).
  • Treballar a prop de fonts de calor radiant (exposició directa al sol), a superfícies calentes, a forns o en un ambient amb excés d’humitat i calor.
  • Dificultat per subministrar aigua fresca als treballadors i treballadores (treballs a l’aire lliure i sense punts d’abastiment d’aigua).
  • Pauses de recuperació insuficients.
  • Ús d’equips de protecció o de roba de treball que dificultin l’eliminació de la calor corporal generada.

Factors individuals

  • Pèrdua de l’aclimatament (tolerància a la calor). Aclimatar-nos ens porta entre una i dues setmanes, però es perd en una setmana. L’exposició sobtada a augments de temperatura, per exemple en una onada de calor a principis d’estiu o en un viatge a una regió amb temperatures més elevades sense estar aclimatats, generen més
  • Falta d’entrenament físic en la realització de feines físiques intenses.
  • Antecedents mèdics: malalties cardiovasculars, respiratòries, diabetis, insuficiència renal.
  • L’obesitat i l’aprimament excessiu disminueixen la tolerància a la calor.
  • Prendre determinats medicaments: antihistamínics, diürètics o antidepressius.
  • Consum de substàncies tòxiques: alcohol, cafeïna, drogues i begudes molt ensucrades que faciliten la deshidratació.
  • Alimentació: evitar menjars calents i pesats. Fer menjars lleugers que ajudin a recuperar les sals perdudes (amanides, fruites, sucs, etc.).
  • Edat avançada: la tolerància a la calor disminueix amb l’edat, i a partir dels 65 es comença a deteriorar la sensació de tenir set i augmenta el risc de deshidratació. La mainada també té més risc de deshidratar-se, ja que el seu sistema nerviós central encara no està del tot desenvolupat.
  • Gènere: les dones toleren pitjor la calor, però aquesta diferència desapareix amb l’aclimatació. L’embaràs és un factor de disminució de la tolerància o durant el període de la menopausa femenina.

Com podem avaluar el risc a la feina?

En qualsevol empresa on hi pugui haver llocs de treball amb exposició a la calor ambiental hem d’establir un pla o un protocol d’actuació on s’han de tenir identificats aquests llocs, avaluar-ne el risc i establir una planificació de les mesures a aplicar segons el grau de perillositat.

Per aquest motiu és important que l’empresa disposi d’una informació al dia de la situació de les temperatures a la zona on es troben ubicats els llocs de treball, i que conegui tant les dades de temperatura ambiental com d’humitat relativa i velocitat de l’aire. Per al mesurament d’aquestes variables hem de fer ús d’un simple termòmetre (si es treballa a l’aire lliure), un higròmetre i un anemòmetre.

Podem establir la perillositat de cada situació mitjançant diversos mètodes com ara el WBGT o l’ISC (índex de sobrecàrrega calòrica), que són els més coneguts. Per a això, caldria comptar amb el servei de prevenció i amb personal capacitat o un recurs preventiu amb l’instrumental necessari per fer els mesuraments en funció de les condicions de temperatura i humitat.

Una altra opció més senzilla per estimar el risc meteorològic, però per a la qual també s’hauria de disposar de formació, és fer un mesurament simple de la temperatura i de la humitat relativa de l’aire i valorar la situació mitjançant un gràfic de ”l’índex de calor” com el que us adjuntem en el quadre que podeu veure a continuació.

Indice Calor

Font: AEMET Sensació tèrmica de calor

Com es pot apreciar, aplicant aquest quadre podem valorar el risc en quatre nivells: precaució, precaució extrema, perill i perill extrem.

  • A 27° C la perillositat de fer treball físic està a escala de precaució pel risc de fatiga que es pot donar si l’exposició a les condicions ambientals es perllonga en el temps i si es fa activitat física.
  • Si la temperatura és de 28° C, el nivell de risc s’incrementa a “precaució extrema” si la humitat és del 85% o superior. En aquestes situacions hi ha risc de cop de calor, especialment si es fa treball físic.
  • Els nivells de perillositat es corresponen a treballs que es realitzen a l’ombra. Amb exposició a radiació solar, el nivell de risc augmenta.
  • Els mètodes de valoració de risc ambiental no integren el risc derivat de l’ús de roba d’hivern o de moltes capes sobreposades, o d’equips de protecció personal combinats amb la realització d’esforç físic. En aquests casos cal una avaluació de riscos molt acurada.

Molt en general, podem dir que quan la temperatura supera els 30° C a l’ombra s’ha de començar a anar amb compte i prendre precaucions, i que per sobre dels 33° C ja es pot estar en perill.

Per facilitar encara més les coses, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha incorporat a la seva web un sistema d’avisos meteorològics de temperatures màximes per zones que estableix el nivell de risc (risc, risc important i risc extrem) en funció de l’índex de calor que hem vist abans. En aquesta web podem trobar també prediccions per municipis.

Avisos Meteorologics

Font: AEMET. Avisos meteorològics

Per consultar també les prediccions a Catalunya per municipis podem anar a https://www.meteo.cat/prediccio/municipal.

Quines mesures preventives podem aplicar?

L’empresa ha de tenir en compte els riscos ocasionats per les condicions climàtiques i adaptar l’organització del treball en funció d’aquestes condicions. Tot seguit recollim les mesures més habituals que es poden aplicar en funció del nivell de perill de cada situació.

  • Verificar cada dia les condicions meteorològiques i informar el seu personal de la situació i establir les mesures preventives apropiades a cada dia (reunions informatives a l’inici del torn).
  • Limitar, quan sigui possible, el treball físic i proporcionar els ajuts o els elements mecànics que permetin treballar amb menys esforços.
  • Comunicar als treballadors i treballadores la necessitat de fer els descansos per recuperar la seva temperatura normal.
  • Reduir l’exposició mitjançant modificació d’horaris de treball que permetin evitar les hores de més insolació, especialment durant les onades de calor.
  • Disposar que les tasques de més esforç i/o que requereixin la utilització d’equips de protecció individual es facin durant les hores de menys calor. Establir rotacions del personal.
  • Establir temps de descans o permetre pauses segons les necessitats dels treballadors i treballadores. Augmentar-ne la freqüència i durada a mesura que augmenta la temperatura.
  • Evitar el treball individual i afavorir el treball en equip per facilitar la supervisió mútua de treballadores i treballadors.
  • Preveure zones de descans climatitzades (mòduls) o amb ambients frescos i ombrívols per afavorir la recuperació de la temperatura corporal.
  • Establir mesures d’aïllament tèrmic pels focus de calor radiant (tendals i lones per proporcionar ombra, estores exteriors per a les finestres i vidres de la façana, falsos plafons amb cambra d’aire, etc.).
  • Subministrar aigua fresca (no freda) i recordar la importància d’una bona hidratació.
  • Promoure i vetllar per l’aclimatació de les treballadores i treballadors i establir programes d’aclimatació.
  • Garantir la vigilància de la salut específica, amb atenció preferent a les treballadores i treballadors especialment sensibles.
  • Formació i informació a la plantilla sobre riscos, efectes, mesures preventives, símptomes i primers auxilis i emergències.
  • Facilitar i/o recomanar l’ús de gorres i roba de treball ampla, de color clar i transpirable.
  • Facilitar cremes protectores de factor suficient per protegir de la radiació ultraviolada.
  • Establir les mesures d’emergència i primers auxilis.

TemperaturaSi ets delegat o delegada de prevenció:

Comprova que s’ha avaluat el risc d’estrès tèrmic i quines mesures preventives s’han establert.

Consulteu les prediccions meteorològiques diàries.

Comprova que les activitats físiques més intenses no coincideixin amb les hores més caloroses de la jornada.

Valoreu plantejar a l’empresa la jornada intensiva i l’adaptació d’horaris, almenys durant les onades de calor.

Verifica la disponibilitat d’aigua fresca a prop dels llocs de treball.

Verifica que hi ha un  protocol d’emergència per donar resposta a aquestes situacions.

Comprova que les treballadores i treballadors han rebut formació i informació sobre els riscos, els danys i la simptomatologia, les mesures preventives i l’actuació en cas d’emergència.

Per a més informació també podeu consultar:

 El treball i la calor: més prevenció a l’estiu.

Go to Top