El judici previst pel 25 de març de 2026 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l’aplicació a Catalunya de les condicions mínimes relatives a l’estructura i el règim salarial establerts al Conveni col·lectiu estatal d’acció i intervenció social ha estat ajornat, després que el Tribunal hagi instat les parts a tancar el conveni en un termini màxim de tres mesos. Aquesta decisió suposa una última oportunitat per a la negociació col·lectiva abans de dictar sentència.
Considerem que aquesta resolució obre una finestra real per desbloquejar una negociació que fa més de sis anys que es troba encallada i que, en els darrers mesos, havia quedat paralitzada per la manca de voluntat negociadora de la patronal. Des de l’últim ajornament, fa tres mesos, la patronal havia mantingut una posició de silenci i inacció. Amb aquesta resolució judicial, es reactiva la mesa de negociació i s’estableix un horitzó temporal concret per assolir un acord, fet que situa de nou la responsabilitat en les parts negociadores. Recordem que la demanda judicial que ha portat a aquesta situació no és un fet aïllat, sinó el resultat d’un procés de mobilització sostinguda del sector, iniciat amb la vaga de desembre de 2024 i continuat amb noves jornades de vaga i mobilització, com la del passat 5 de març. Aquesta pressió ha permès desencallar parcialment la negociació i assolir alguns avenços, com la incorporació de complements per a torns de nit i caps de setmana i una actualització de les taules salarials, iniciant un procés d’equiparació entre el cicle general i el cicle continuat. Tot i aquests avenços, considerem que són insuficients i denunciem que la patronal ha tornat a bloquejar la negociació, impedint donar continuïtat a les millores necessàries per al conjunt del sector.
Davant aquest nou escenari, defensem la necessitat d’aprofitar aquest termini per assolir un conveni amb contingut real que inclogui increments salarials significatius, amb una pujada mínima del 7%, estabilitat en el temps, un avanç efectiu cap a l’equiparació salarial amb el sector públic i el reconeixement de totes aquelles millores laborals que el sector fa anys que arrossega i que ja haurien d’estar garantides. En aquest sentit, insistim que la precarietat del sector no es pot continuar justificant per la manca de finançament, i que l’externalització de serveis públics no pot sostenir-se a costa de les condicions laborals de les treballadores.
Instem la patronal a seure a negociar amb voluntat real d’acord i a assumir la responsabilitat de dignificar un sector essencial que sosté l’atenció i la cura de milers de persones a Catalunya.
Finalment, com a sindicat remarquem que aquest és un moment clau per al futur del sector i no acceptarem un conveni de mínims, sinó un acord que respongui a les necessitats reals de les professionals i garanteixi unes condicions laborals dignes.
