El discurs d'odi no apareix en societats sanes. Com més fort ressona l'odi dins d'una comunitat, pitjor senyal és de l'estat social, polític i humà en què vivim.

L'odi promou la violència, legitima la intolerància i normalitza l'exclusió. Quan determinats discursos assenyalen col·lectius concrets com a culpables, inferiors o perillosos, es crea el terreny perfecte per a la discriminació i la vulneració de humans .

Per això, l'any 2019 l'Organització de les Nacions Unides va iniciar una estratègia internacional contra el discurs d'odi, entenent que combatre'l significa protegir els drets humans, prevenir desigualtats i evitar la violència.

El principal objectiu d'aquests discursos solen ser els col·lectius vulnerables: persones migrants, racialitzades, dones, persones LGTBIQ+, persones amb discapacitat o en situació de pobresa, entre altres.Lamentablement cada vegada la llista de personas vulnerables aumenta, i aquet problema es de tots/es. A més, l'odi es multiplica quan una mateixa persona acumula diversos factors de vulnerabilitat, perquè les discriminacions es creuen i es reforcen entre si, el que empitjora notablement el poder sortir d'aquesta espiral destructiva que verteixen contra tú.

Totes les persones tenim responsabilitat davant l'odi. Hi ha moltes maneres de posicionar-se: assenyalar discursos discriminatoris, no compartir missatges violents, donar suport a qui pateix atacs o construir espais més segurs i respectuosos. Tanmateix, sovint només reaccionem quan percebem la gravetat del problema, i aquesta percepció està profundament condicionada pel prisma social des del qual vivim i per la posició de privilegi que cadascú ocupa dins la societat.

Desde la UGT sabem que callar davant l'odi també té conseqüències i davant d'aquells que busquen dividir, assenyalar i enfrontar, defensem una societat basada en el respecte, la igualtat i la solidaritat.