L’educació catalana necessita avançar i continuar reivindicant les millores pendents
Davant les darreres declaracions de la consellera d’Educació, Esther Niubó, sobre la situació del sistema educatiu català, les mobilitzacions i la incertesa davant l’inici del nou curs, des de la UGT considerem necessari fer una valoració assenyada: Catalunya necessita millorar el seu sistema educatiu, però també cal valorar els avanços que ja s’han aconseguit i que permeten començar a transformar una realitat que arrossega mancances des de fa anys.
La consellera ha anunciat mesures importants per al nou curs i ha assumit responsabilitats davant dels errors relacionats amb l’informe PISA. Entre les mesures anunciades destaquen la incorporació de 1.830 nous professionals, la creació de noves aules d’acollida, l’increment salarial per als treballadors i treballadores de l’educació i la reducció de les ràtios fins a 18 alumnes per professional en determinats àmbits.
També cal destacar l’increment de les places d’escola bressol de 0 a 3 anys. L’educació infantil de primer cicle és una peça fonamental del sistema educatiu i durant anys ha estat un sector que ha reivindicat més recursos, reconeixement i millors condicions laborals. Apostar per aquesta etapa significa entendre que l’educació comença molt abans de l’escolarització obligatòria i que garantir una educació de qualitat des dels primers anys és també una eina d’equitat i igualtat d’oportunitats.
Ara bé, no podem confondre avanços amb feina acabada.
Catalunya continua tenint problemes que no podem ignorar: la inclusió a les aules, les ràtios, les plantilles, les condicions laborals dels professionals, els recursos dels centres i el finançament necessari per garantir una educació pública de qualitat. No neguem aquest diagnòstic. Al contrari, forma part de les nostres reivindicacions i continuarem treballant per aconseguir nous avenços. És precisament per això que la UGT va decidir signar l’acord educatiu del 9 de març. Reivindicar i avançar no són camins incompatibles: són dues cares de la mateixa responsabilitat sindical.
