
Defensem la vaga general de l'11 de novembre per salaris dignes i habitatge assequible
El nostre secretari general, José Luis Fernández, defensa la mobilització per reclamar millores salarials, el desbloqueig de la negociació col·lectiva i mesures que garanteixin l'accés a un habitatge digne.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, qualifica d'«ocurrència» la proposta sindical d'incrementar un 7 % el salari mínim interprofessional (SMI) el 2027 i la convocatòria de vaga general de l'11 de novembre, que considera «inoportuna i irresponsable». Davant d'aquestes declaracions, defensem que el que és realment irresponsable és ignorar les dificultats de les persones que treballen cada dia i, malgrat això, no poden arribar a final de mes, emancipar-se o construir un projecte de vida amb garanties.
El nostre secretari general, José Luis Fernández, defensa la vaga general com una resposta necessària a una realitat que no admet més excuses: treballar ha de permetre viure amb dignitat. Quan els salaris perden poder adquisitiu, el preu de l'habitatge expulsa la classe treballadora del mercat residencial i la negociació col·lectiva continua bloquejada, la mobilització esdevé una eina per exigir canvis. Les dades definitives de l'IPC del setembre situen la inflació anual en el 4,9 %, sis dècimes per sobre del mes anterior i en el nivell més alt des del febrer del 2023. L'encariment de l'energia i dels aliments pressiona l'economia de les llars, mentre que els salaris pactats en conveni acumulen set mesos consecutius d'increments inferiors a la inflació. La vida és cada vegada més cara i els salaris no creixen al ritme necessari per fer-hi front. Davant d'aquesta situació, ens preguntem què proposa la patronal perquè les persones treballadores puguin viure dignament. Desqualificar les reivindicacions sindicals no redueix la factura de la compra, no abarateix el lloguer ni millora el poder adquisitiu de les famílies.
Si els salaris són insuficients, cal actuar
El juny passat, Josep Sánchez Llibre reconeix que un salari inferior als 2.000 euros mensuals pot ser insuficient per viure dignament. Per això, considerem contradictori desqualificar les propostes que busquen millorar els ingressos de les persones treballadores. Des d'UGT reclamem un increment del 7 % de l'SMI el 2027 i el desbloqueig de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). Defensem augments salarials per sobre de la inflació, clàusules de garantia salarial i mesures que ajudin a afrontar el cost de l'habitatge. Si l'economia creix, els beneficis també han d'arribar a les persones que generen aquesta riquesa.
L'habitatge també és una qüestió laboral
La crisi de l'habitatge és un dels principals factors de desigualtat i empobriment de la classe treballadora. Tenir una feina ja no garanteix accedir a un habitatge, emancipar-se o mantenir una llar sense destinar una part desproporcionada dels ingressos al lloguer. Segons les dades difoses per UGT, el 43,6 % de les persones llogateres es troba en risc de pobresa o exclusió social, davant del 31,3 % de la mitjana europea. Aquesta realitat evidencia la necessitat d'ampliar el parc públic d'habitatge assequible, limitar els preus dels lloguers als mercats tensionats i adoptar mesures eficaces contra l'especulació. També defensem incorporar la qüestió residencial a la negociació col·lectiva, especialment als territoris on el cost de l'habitatge dificulta viure a prop del lloc de treball. Per a nosaltres, defensar l'accés a un habitatge digne és també defensar les condicions de vida de la classe treballadora.
Els drets laborals no són cap ocurrència
La vaga general és un dret democràtic i una eina legítima per defensar els drets laborals. Les millores salarials, la reducció de jornada i l'ampliació de drets són fruit de l'organització i la mobilització de les persones treballadores. També rebutgem que s'aprofiti el debat sobre l'absentisme per ampliar les competències de les mútues en la gestió de les baixes mèdiques per contingències comunes. Millorar l'atenció sanitària exigeix reforçar els serveis públics de salut i garantir els drets de les persones treballadores. La patronal té dret a defensar els seus interessos, però el diàleg social exigeix voluntat de negociar. No podem reclamar responsabilitat als sindicats mentre es desqualifiquen les nostres propostes i es bloquegen els acords necessaris per millorar els salaris i les condicions laborals.
L'11 de novembre, per salaris dignes i habitatge assequible
Amb la vaga general de l'11 de novembre interpel·lem tant les organitzacions empresarials com les administracions públiques. Demanem a la patronal que assumeixi la seva responsabilitat en la millora dels salaris i el desbloqueig de la negociació col·lectiva, i exigim a les administracions polítiques d'habitatge capaces de respondre a una emergència social que condiciona la vida de milers de persones.
Des d'UGT Serveis Públics de Catalunya defensem uns serveis públics sòlids, unes condicions laborals dignes i una societat en què el benestar no depengui de la capacitat econòmica de cada persona. Les persones que sostenen els serveis públics i contribueixen cada dia al funcionament del país mereixen viure amb dignitat.
Quan els salaris no arriben, l'habitatge és inaccessible i la negociació col·lectiva està bloquejada, quedar-se de braços plegats no és una alternativa. La feina ha de ser una via cap a l'autonomia, no una condemna a la precarietat. Per això, l'11 de novembre ens mobilitzem per exigir els canvis que la classe treballadora necessita.

