Nous drets per a les famílies que tenen cura de menors amb malalties greus: més protecció i corresponsabilitat
La Llei 4/2026 i el Reial decret llei 31/2026 amplien la protecció de les famílies cuidadores, permeten compartir la prestació per cura de menors amb malalties greus i reconeixen noves situacions de dependència i discapacitat. Des d’UGT Serveis Públics valorem aquests avenços i reclamem que vagin acompanyats de serveis públics suficients i de condicions laborals que permetin tenir cura dels familiars sense haver de renunciar a la feina.
La protecció de les famílies que tenen a càrrec seu menors amb càncer o altres malalties greus incorpora novetats legislatives importants aquest octubre de 2026. La Llei 4/2026, d’1 d’octubre, i el Reial decret llei 31/2026, de 20 d’octubre, introdueixen modificacions en la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, coneguda com a prestació CUME.
Aquestes reformes volen donar resposta a situacions que fins ara presentaven dificultats importants per accedir a la protecció econòmica o mantenir-la, especialment quan les cures s’allarguen durant anys o han de ser assumides per totes dues persones progenitores.
Què canvia amb les noves normes?
L’escolarització no comporta la pèrdua automàtica de la prestació.
La Llei 4/2026 estableix que l’assistència a un centre educatiu, ja sigui de manera ordinària, parcial, adaptada, terapèutica o intermitent, no és, per si mateixa, un motiu per denegar, suspendre o extingir la prestació.
Es reconeix que un menor pot assistir a l’escola i continuar necessitant cures directes, contínues i permanents a causa dels tractaments, els controls mèdics, l’administració de medicació o els episodis de crisi. Aquestes necessitats s’hauran d’acreditar mitjançant l’informe sanitari corresponent.
La prestació es podrà prolongar més enllà dels 26 anys en determinades situacions.
El Reial decret llei 31/2026 permet, excepcionalment, ampliar la protecció més enllà d’aquesta edat quan s’acreditin els requisits legals, entre els quals hi ha una discapacitat igual o superior al 65% o una situació de dependència de grau III.
Aquesta mesura suposa un avenç per a les famílies els fills i filles de les quals continuen necessitant cures intensives i permanents quan arriben a l’edat adulta.
Totes dues persones progenitores podran compartir la prestació.
Una de les principals novetats és la possibilitat que totes dues persones progenitores, guardadores o acollidores percebin la prestació de manera alternativa o simultània, sempre que compleixin els requisits establerts.
Quan totes dues persones percebin simultàniament la prestació per tenir cura del mateix menor, cadascuna tindrà dret a un subsidi equivalent al 50% de la seva respectiva base reguladora, d’acord amb les condicions previstes a la norma.
Aquesta modificació afavoreix un repartiment més equilibrat de les tasques de cura i representa un pas endavant en corresponsabilitat.
S’amplia la protecció quan no hi ha ingrés hospitalari.
La nova regulació permet reconèixer la prestació quan la persona malalta necessita tractaments mèdics d’una intensitat equiparable a la dels tractaments hospitalaris, encara que no hi hagi un ingrés hospitalari convencional, en els termes que estableix la llei.
S’impulsarà la simplificació administrativa.
La Llei 4/2026 preveu reduir les càrregues documentals i millorar els procediments de reconeixement, pròrroga i manteniment de la prestació.
També contempla que les persones que hagin perdut el dret en arribar al límit d’edat puguin sol·licitar una revisió de la seva situació quan compleixin els requisits establerts.
Quan s’apliquen les noves mesures?
La Llei 4/2026 entra en vigor el 23 d’octubre de 2026.
El Reial decret llei 31/2026 va entrar en vigor el 21 d’octubre, tot i que les modificacions relatives a la prestació CUME i a la reducció de jornada corresponent tindran efectes a partir del 23 d’octubre de 2026.
Tenir cura no pot significar renunciar a la feina
Des d’UGT Serveis Públics valorem la importància de reforçar la protecció de les famílies cuidadores, especialment perquè les responsabilitats de cura continuen tenint conseqüències importants sobre la participació laboral, les retribucions i les carreres professionals de les dones.
La possibilitat de compartir la prestació és un avenç en corresponsabilitat, però, perquè aquest dret sigui efectiu, cal garantir que el seu exercici no comporti obstacles laborals ni discriminacions.
Considerem necessari continuar avançant en la suficiència de les prestacions, la simplificació dels procediments i la coordinació entre els serveis públics sanitaris, educatius i socials.
La protecció econòmica ha d’anar acompanyada de serveis públics de qualitat, professionals suficients i recursos de suport a les famílies.
Des d’UGT Serveis Públics defensem que tenir cura és una responsabilitat social que ha de comptar amb protecció pública. Cap persona treballadora no hauria de veure’s obligada a triar entre atendre un familiar greument malalt i conservar la seva feina i la seva autonomia econòmica.
