El Sistema Nacional de Salut ha registrat durant l’any 2025 un total de 18.563 agressions notificades, xifra que suposa un increment del 8,74% respecte a l’exercici anterior i estableix un nou rècord en el registre històric. Aquesta dada es tradueix en una taxa de 24,37 incidents per cada 1.000 professionals, fet que permet analitzar la incidència real de la violència independentment del volum de la plantilla. Pel que fa a la tipologia dels atacs, la gran majoria són agressions no físiques, com ara insults i amenaces, que representen el 84,5% del total, mentre que les agressions físiques suposen el 15,5% restant, amb un lleuger descens del 2,2% en comparació amb l’any 2024.
L’anàlisi del perfil de les víctimes revela un biaix de gènere evident, ja que el 80% de les persones agredides són dones, malgrat que representen el 78% de la plantilla global. Els col·lectius més afectats són el personal mèdic i facultatiu, amb un 34%, i el d’infermeria, amb un 30%, especialment en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 35 anys.
Quant a l’agressor, el perfil predominant és el d’un home en el 57% dels casos, i destaca el fet que el 71% dels incidents són provocats pel mateix pacient. Així mateix, cal subratllar que el 27% dels agressors són reincidents, la qual cosa planteja la necessitat d’aplicar mesures de seguiment més estrictes per a aquests usuaris.
Les causes d’aquests conflictes es distribueixen de manera equitativa entre les deficiències en l’atenció rebuda, com els temps d’espera o la falta d’informació, i les demandes no procedents dels usuaris, com baixes o receptes indegudes, amb un 29% i un 28% respectivament. L’àmbit on es produeixen més incidents continua sent l’atenció primària, amb un 51%, seguida de l’atenció hospitalària, amb un 47%. Un aspecte rellevant és que el 72% de les agressions ocorren en presència de testimonis, sovint en espais públics com sales d’espera o consultes, fet que desmitifica la violència com un acte ocult.
Finalment, les conseqüències per als professionals són greus, amb un 25% de les víctimes que requereixen atenció sanitària i un 12% que necessita assessorament legal. Tot i que la primera línia de defensa sol ser el mateix entorn laboral, amb una intervenció dels companys en el 42% dels casos, la resposta institucional encara presenta mancances significatives. Actualment, existeix un buit important en el seguiment de les represàlies, ja que el 48% dels casos no disposen de dades sobre sancions, cosa que evidencia la falta d’un registre estandarditzat que permeti conèixer quines mesures s’apliquen realment als agressors.
Davant d’aquest escenari intolerable, des del sindicat exigim solucions immediates i mesures de protecció reals perquè cap professional hagi de triar entre la seva vocació de servei i la seva pròpia integritat física i moral.
