Coherència i compromís amb el futur de Correus
Durant 5 anys UGT va contribuir a frenar el desmantellament. Ara tenim dret a exigir restaurar un Correus del s. XXI.
Assegurant i defensant el futur de Correus és com es defendeix els treballadors i treballadores
Correus ve d’atravesar la major crisi de la seva història. La gestió de Serrano, respaldada per totes les organitzacions sindicals excepte UGT i CCOO, va portar la empresa fins a una situació límit. El seu mandat va provocar un deteriorament sense precedents del servei públic postal i va deixar un deute superior a 1.200 milions d’euros que comprometia greument la viabilitat de l’empresa.
UGT va veure clar des de l’inici de la seva andadura el propòsit de Serrano: desmantellar el servei públic amb les conseqüències catastròfiques que això suposava per als treballadors i treballadores. En aquesta visió i en la decisió de confrontar amb Serrano l’única col·laboració que vam tenir va ser la de CCOO, sense aquesta col·laboració entre ambdós sindicats hauria estat molt difícil aconseguir parar el camí al desastre. Avui que està d’actualitat Serrano no sols pel seu nefast model de gestion sinó per altres qüestions paral·leles i ocultes és el moment de revisar i reflexionar.
Cinc anys en contra d’un poder omnímodes, inclús suportant represàlies, donen per a una reflexió amb perspectiva. Si hagués existit una visió menys interessada per part d’altres sindicats, Serrano i els seus plans de desguàs no haguessin tingut tant de recorregut ni tanta impunitat per exercir el poder amb el despotisme que es va practicar. La miopia (ceguera?) d’alguns va ser un llast per als qui vam veure venir la riada. Resultat xocant que qui no va moure un dit contra els desmanis de Serrano (més aviat va validar les seves tropelies) ara amb Saura, descobreixi els set mals postals i la mobilització de disseny. El problema és que ara arriben tard.
UGT va a respectar sempre la legitimitat i autonomia de cada sindicat. Faltaria més. Però hi ha fets que són inqüestionables. Hi ha problemes en el present que vénen de la desestructuració de Correus executada amb alevosia al llarg dels cinc anys. La ruïna econòmica, el buidament d’activitat, el malbaratament de diners cap a projectes fantasmes, la desmoralització i diàspora de professionals són conseqüència d’un terrible error polític per part del govern, però també de qui va intentar treure partit buscant avantatges a l’ombra del poder.
El nostre anàlisi actual no pot deixar de banda el que hem passat i el que estem passant. És innegable, per molta demagògia que s’utilitzi per difuminar el ocorregut, que el sindicalisme de Correus avui està viu (de seguir Serrano n’hi huria un altre sindicalisme però no postal) perquè va existir una resistència sindical, desgraciadament sols, d’una banda, que va ser decisiiva per tancar aquesta etapa negra. Una acció sindical que va obligar a la rectificació del Govern davant la magnitud del forat econòmic perpetrat i va possibilitar l’obertura d’un nou escenari per rescatar Correus i garantir la seva continuïtat com empresa pública perquè és l’única manera d’assegurar el futur de qui treballem en ella.
UGT va formar part d’aquesta història de lluita sindical (pese a la estranya memòria de peix que de vegades aflora en alguna gent) de la qual estem orgullosos. Ni UGT per si sola hagués pogut parar i destapar les fechories de gestió de Serrano ni CCOO per si sola tampoc. Això és una veritat tan inqüestionable com la que el temps ha posat algunes coses en el seu lloc. A Serrano i les seves activitats paral·leles, a l’enfonsament de Correus i aquells que ingenuament (o no?) van assumir sense ressitir l’intent suïcida de reconvertir Correus en una simple empresa de transport i logística (model DHL) sota la premissa de la mort inevitable del Servei Públic Postal.
En el nou escenari rere l’arribada de Saura, UGT s’ha concentrat a aportar el nostre granet de sorra en la cerca de solucions per consolidar el correu públic i evitar una quiebra empresarial i conseqüències com el ERE de 12.000 persones elaborat per una coneguda consultora i l’aquiescència d’un alt directiu importat en època de Serrano, un plan que esperava en una taula de SEPI per procedir al «sanejament» de Correus. Com a això és cert i ho sabem més d’un sindicat, nosaltres no anem a escatimar un reconeixement (al marge dels seus potencials desacerts en aquesta etapa) al President Saura que va rebutjar assumir l’estratègia del retall salvatge que el Serranismo i algun hereu li tenien preparada a l’assumir el càrrec.
D’altra banda, i en el quefer sindical que ens és propi com a Sindicat de classe hem i continuarem traslladant propostes serioses i raonades per negociar davant el poder que correspongui (govern, partits i Direcció postal) a l’objecte que s’adoptin decisions que facin sostenible el servei públic i es construeixi un marc habitable de drets per als treballadors.
