Manifest: Per un reconeixement real de les llevadores
Avui, 5 de maig, reconeixem i reivindiquem la nostra tasca imprescindible. Som professionals clau en l’atenció a la salut sexual i reproductiva al llarg de totes les etapes de la vida. La nostra feina, massa sovint invisibilitzada i infravalorada, és fonamental per garantir una atenció integral, respectuosa i basada en l’evidència científica durant l’embaràs, el part i el postpart.
Les llevadores no només acompanyem processos vitals de gran transcendència individual i col·lectiva, sinó que sostenim, amb la nostra pràctica quotidiana, un model d’atenció que posa al centre els drets de les dones, dels infants i de les famílies. Amb una mirada centrada en la persona, contribuïm a humanitzar el sistema sanitari i a defensar una atenció digna, segura i respectuosa.
En el marc del sistema públic de salut, el nostre rol és estratègic i insubstituïble. Tanmateix, aquesta centralitat no es correspon amb les condicions en què desenvolupem la nostra activitat: sobrecàrrega assistencial, dèficit estructural de professionals, precarietat i manca de reconeixement real. Aquesta situació no és conjuntural, sinó conseqüència de decisions sostingudes en el temps que han tensionat els nostres equips i han posat en risc la qualitat de l’atenció.
És imprescindible revertir aquesta realitat amb mesures concretes i valentes: reforç de plantilles, estabilitat laboral, planificació a llarg termini i reconeixement efectiu de la nostra autonomia professional. En aquest context, i en sintonia amb les crides internacionals que aquest 2026 assenyalen la necessitat d’incorporar un milió més de llevadores arreu del món, es fa evident que no es tracta només d’una mancança local, sinó d’un repte global que exigeix respostes estructurals.
Apostar per nosaltres és apostar per un sistema sanitari públic més robust, més equitatiu i més centrat en les persones. És també apostar per la defensa dels drets sexuals i reproductius i per la incorporació real d’una perspectiva de gènere en les polítiques de salut.
En aquest 5 de maig, no n’hi ha prou amb el reconeixement simbòlic. Cal un compromís ferm per garantir les condicions que fan possible la nostra tasca i per situar-nos en el lloc que ens correspon dins del sistema sanitari. Perquè sense llevadores, no hi ha atenció de qualitat; i sense condicions dignes, no hi ha sistema que es pugui sostenir.
Reivindiquem, avui i cada dia, el nostre paper essencial.
