Els joves d’UGT Serveis Públics afrontem la vaga general de l’11N per defensar el futur
Gerard Monell, treballador de l’Agència Tributària i company d’UGT Serveis Públics al sector de l’Administració General de l’Estat (AGE), és l’únic de la seva colla d’amics que ha aconseguit emancipar-se al barri on va néixer, el Poblenou de Barcelona. Aquest 11 de novembre participarà en la seva primera gran vaga per reclamar salaris dignes, millors condicions laborals i un habitatge assequible.
Quan Gerard Monell tenia 13 anys, l’any 2012, va anar a una manifestació amb els seus pares. Catorze anys després, aquell adolescent que començava a prendre consciència de les reivindicacions socials es prepara per participar en la seva primera gran vaga: la de l’11 de novembre. La seva experiència reflecteix una realitat que comparteixen molts joves: les dificultats per emancipar-se i construir un projecte de vida propi. Gerard és l’únic de la seva colla d’amics que ha aconseguit independitzar-se i continuar vivint al mateix barri on va néixer, el Poblenou de Barcelona. La resta han hagut de marxar o continuen vivint amb els pares. «Ja no et dic viure sol, és que ni compartint pis», explica. La crisi de l’habitatge ha convertit l’emancipació en un repte cada vegada més difícil. L’encariment dels lloguers i la manca d’habitatge assequible obliguen molts joves a ajornar decisions vitals, allunyar-se dels seus barris o renunciar a projectes personals. Una situació que no es pot desvincular de les condicions laborals: tenir feina ja no garanteix poder viure de manera independent. Per a Gerard, la mobilització de l’11N ha de servir per fer visible aquest malestar col·lectiu i deixar clar que les reivindicacions van molt més enllà de l’habitatge. «La vivenda és un plat principal, però també ho són la pujada dels sous i les millores de les condicions laborals. Al final, la classe treballadora d’aquest país el que necessita és poder fer la seva vida», defensa.
Una inversió en el futur
Participar en una vaga també té un cost econòmic per a les persones treballadores. Gerard calcula que la jornada li suposarà deixar de percebre prop de 100 euros. Tot i això, té clar que val la pena assumir aquest cost: «És una inversió. Si no lluitem nosaltres, quin és el remei? Esperar més temps per estar cada vegada pitjor?». El seu testimoni posa sobre la taula una qüestió fonamental: els drets socials i laborals no s’han aconseguit sense mobilització. Les millores són fruit de la lluita col·lectiva i de la capacitat de la classe treballadora d’organitzar-se i reclamar canvis. Gerard també recorda que els resultats d’una vaga no són necessàriament immediats. No es tracta que l’endemà de la mobilització tots els problemes estiguin resolts, sinó d’obrir un conflicte social i laboral que permeti avançar cap a millores reals. «No es pot pretendre canviar-ho tot en un dia. Jo crec que és un inici», afirma.
Sense habitatge digne no hi ha projecte de vida
Des d’UGT Serveis Públics defensem que l’habitatge és un dret, no un negoci. La seva mercantilització està expulsant la classe treballadora dels barris i les ciutats, dificulta l’arrelament i posa en risc la cohesió social. Aquesta realitat afecta especialment les persones joves, però també les famílies amb rendes mitjanes i baixes i els professionals dels serveis públics, que sovint tenen dificultats per viure a prop dels seus llocs de treball. Per això, reclamem més inversió pública en habitatge social, mesures efectives per frenar l’especulació i polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge assequible. Però també salaris que permetin viure dignament i unes condicions laborals que facin possible desenvolupar un projecte personal i professional sense haver de renunciar-hi. La vaga general de l’11 de novembre vol situar aquestes reivindicacions al centre del debat social i institucional. Perquè emancipar-se no pot ser un privilegi, quedar-se al barri on has crescut no pot ser una excepció i treballar ha de servir per viure millor.
El futur de la gent jove també és una qüestió de drets. I defensar-lo és una lluita col·lectiva.
