DONES OBRINT CAMINS EN ELS SERVEIS PÚBLICS.

8 de març de 2026

Aquest 8 de març, des d’UGT Serveis Públics volem posar al centre del debat social el paper del sindicalisme feminista per obrir camí en la defensa dels drets i en la construcció de condicions laborals i de vida dignes. Vivim temps complexos amb desafiaments importants en matèria de drets laborals, socials, econòmics i humans a escala internacional, estatal i local.

Des de la Internacional de Serveis Públics (PSI) ens alerten de retrocessos significatius en matèria de drets de les dones de les persones migrants i de les persones de la comunitat LGBTI+. Organitzacions de defensa dels drets humans i sindicats denuncien cada dia com, en molts països, des dels governs s’està renunciant a les seves obligacions de protegir i garantir condicions de vida dignes, retallant el finançament i privatitzant serveis essencials, així com abandonant organismes i acords internacionals que treballen per assolir fites mundials en benestar, sostenibilitat mediambiental, justícia social i pau.

En aquest context, és fonamental alçar la veu i impulsar el paper del sindicalisme feminista.

Com a treballadores i treballadors dels serveis públics, i com a sindicalistes, sabem què signifiquen les conseqüències de les retallades o de la manca de finançament en serveis essencials com ara les cures, la sanitat, l’educació, els serveis de bombers, correus, entre d’altres deixar persones enrere, aprofundir les desigualtats i incrementar les bretxes.

És urgent obrir camí per enfortir els serveis públics, fomentar narratives positives de convivència i de respecte a la diferència, reforçar la nostra força col·lectiva en defensa del bé comú, així com en el compliment dels drets humans a escala mundial. Els serveis públics i el sindicalisme feminista són el millor antídot per salvaguardar els principis d’igualtat, justícia, solidaritat i sostenibilitat que, com a sindicat de classe, defensem.

Per això, aquest 8 de març, tornem a reafirmar el nostre compromís amb la unitat d’acció internacional, sindical i feminista i a dir alt i clar que necessitem obrir camí per:

1. Defensar els drets humans com a marc jurídic imprescindible per a la convivència.

En un món interconnectat, els drets humans són el mínim comú irrenunciable que garanteix que cap persona treballadora quedi fora de la protecció i la solidaritat internacional. La Declaració Universal dels Drets Humans va establir un marc ètic i jurídic que obliga els estats a protegir les persones davant l’explotació, la violència i la discriminació, i ens serveix com a eina de denúncia i articulació global.

2. Reconeguem que els drets de les dones són essencials per al desenvolupament de la nostra societat.

Gràcies a dècades d’organització sindical i feminista s’han conquerit avenços en matèria d’igualtat salarial, permisos per a la corresponsabilitat, protecció davant l’assetjament sexual i per raó de sexe als centres de treball i el reconeixement del treball de cures, entre altres qüestions. No obstant això, el qüestionament de què s’ha assolit, així com els desafiaments existents per garantir una igualtat plena i efectiva entre dones i homes, ens ha de portar a reflexionar que el sindicalisme feminista significa no només defensar el que ja s’ha aconseguit, sinó ampliar-ho i consolidar-ho davant qualsevol retrocés.

3. Garantir l’accés de les dones a ocupacions i salaris justos.

Treballem cada dia perquè en el conjunt del mercat laboral, i especialment en els serveis públics, acabem amb la divisió sexual del treball, la segregació horitzontal i vertical, l’assetjament sexual i per raó de sexe, la parcialitat i temporalitat no desitjades i la bretxa salarial que impedeixen a les dones gaudir de condicions de vida dignes.

4. Denunciar totes les formes de violència contra dones i nenes, reclamant mesures urgents per garantir vides lliures de violència, que s’han de gestionar tant a escala nacional com internacional, així com facilitar prou recursos per a la prevenció, la protecció i l’actuació davant les violències masclistes.

5. Aplicar de manera efectiva les eines sindicals destinades a garantir la igualtat real als centres de treball, especialment els plans d’igualtat i els protocols contra l’assetjament i la discriminació.

Exigim negociació col·lectiva amb perspectiva de gènere, seguiment real dels plans, transparència en les dades i sancions davant el seu incompliment, perquè sense mecanismes concrets, recursos materials i persones és impossible garantir la igualtat real.

6. Garantir el dret a migrar de manera segura. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, les dones representen el 48% de les persones migrants internacionals:

la gran majoria abandonen els seus països a conseqüència de la manca de drets, conflictes, desastres naturals o manca de recursos. Com a sindicalistes defensem el dret a migrar de manera segura i exigim igualtat de drets laborals accés a la protecció social, llibertat sindical i regularització per combatre l’explotació laboral i evitar la vulnerabilitat.

7. Defensar el dret a viure en un territori en pau.

El nostre compromís sindical no té fronteres i creiem necessari enfortir els instruments i organismes internacionals en favor de la pau. Sabem que els esforços col·lectius tenen resultats, com s’ha vist en els avenços en diferents indrets del món al llarg de la història. Des de l’Iran. Palestina, passant per Catalunya fins als Estats Units, hem de continuar treballant pel bé col·lectiu que és viure en un territori en pau.

8. Garantir serveis públics de qualitat. La sanitat, l’educació, les cures, el transport i la protecció social són inversions estratègiques que garanteixen cohesió social, redueixen desigualtats i generen ocupació digna.

Des del sindicalisme feminista creiem que l’accés universal als serveis públics enforteix la democràcia, combat la precarització i permet que el desenvolupament econòmic i social estigui al servei de les persones i no del benefici privat.

Consulta aquí tots els actes dels que participem al voltant del 8M.