Manifest pel Dia Internacional de la Infermeria

Hi ha professions que s’exerceixen…

I n’hi ha que es viuen amb l’ànima.

La infermeria és quedar-se quan tothom marxa.
És sostenir mans en silenci.
És mirar als ulls quan hi ha por.
És cuidar fins i tot quan ens trenquem una mica per dins.

Avui, en el Dia Internacional de la Infermeria, volem aturar-nos un instant i mirar-nos. Reconèixer-nos. Abraçar-nos com a col·lectiu. Perquè darrere de cada uniforme hi ha històries de lluita, de renúncies, de cansament… però també d’una entrega immensa que no es pot explicar amb paraules. Venim de molt lluny. De generacions d’infermeres que van obrir camí sense reconeixement, sense veu i massa vegades sense drets. Infermeres que van cuidar abans que ningú cuidés d’elles. I gràcies a totes elles avui continuem defensant, des del vessant sindical, una professió digna, respectada i escoltada.

Perquè cada dret conquistat ha nascut de la lluita col·lectiva.
I perquè encara ens queda camí: per unes ràtios dignes, per salaris dignes, per conciliació, per estabilitat, per respecte, i per deixar de normalitzar que cuidar signifiqui esgotar-se.

Però avui, sobretot, volem donar les gràcies.

Per la nostra professió.
Per nosaltres.
Per totes les infermeres del sistema sanitari.
Per les que hi som sempre.
De dia, de nit, els festius, els caps de setmana.

Les que cuidem 24 hores al dia, 7 dies a la setmana.

Per la nostra vocació.
Per la nostra entrega.
Per la nostra manera d’estimar el món a través de les cures.

Perquè tenir una infermera a prop és un regal.
És sentir-se menys sol.
És trobar calma enmig del dolor.
És una veu suau en els pitjors moments.
És algú que no només cura, sinó que acompanya.

I encara que moltes vegades hàgim treballat cansades, invisibles o exhaustes, mai hem deixat de cuidar amb el cor.

Avui és el nostre dia.
I mereixem sentir orgull.

Orgull de cada pacient ajudat.
De cada llàgrima eixugada.
De cada vida tocada amb tendresa i professionalitat.

Per totes les que hi van ser.
Per totes les que hi som.
I per totes les que vindran.

S’acostuma a visualitzar la infermeria des de l’entrega, la paciència i la vocació, i això ha servit per invisibilitzar la sobrecàrrega, la precarietat i la responsabilitat real que sosté la professió. Avui reivindiquen el reconeixement de la INFERMERA que també és gestió, coneixement científic, autonomia clínica i treball especialitzat.

#Continuemcuidant. #Continuemlluitant. #Continuemsentinfermeres.