Manifest reivindicatiu del Dia del Metge i la Metgessa de Família – 19 de maig

El 19 de maig celebrem el Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família, una jornada per reconèixer la tasca insubstituïble que desenvolupen des de l’atenció primària i comunitària. Però avui, més que una efemèride, és una crida al seu millor respecte i vàlua, davant les incerteses del futur d’una especialitat sovint desprestigiada que no atrau les noves generacions.

La medicina de família és la columna vertebral del sistema sanitari públic. Son els primers a escoltar, diagnosticar, orientar i acompanyar. Son l’exemple de la importància de treballar en equip. Aporten una mirada integral, longitudinal i propera que situa la persona al centre, no només la malaltia.

Tanmateix, aquesta especialitat essencial continua maltractada, sota una pressió assistencial desbordant, amb condicions laborals sovint precàries i amb un reconeixement institucional insuficient. S’han seguit cobrint les necessitats de l’atenció i els serveis en els últims anys, sense els recursos adequats. I això, malgrat les promeses i acords assolits.

 

Des de la Federació de Serveis Públics i des de la Secretaria de Salut i Serveis Sociosanitaris de la UGT de Catalunya reivindiquem:

  • Temps digne per pacient i reducció real de la pressió assistencial. Després de diverses vagues i acords es va establir el compromís de 12 minuts per visita mèdica i un màxim de 25-28 pacients diaris. Tanmateix, la realitat als CAPs dista molt d’aquest objectiu. A molts territoris es mantenen agendes amb més de 35-40 visites diàries, i el temps per pacient sovint no supera els 6-8 minuts efectius. Les baixes i les jubilacions no cobertes empitjoren la sobrecàrrega estructural, convertint el compromís en una fita llunyana i en la desesperança de solució. Aquest desajust no només afecta els professionals, sinó que posa en risc la qualitat assistencial, la seguretat clínica i la relació de confiança amb la població.

 

  • Inversió estructural i finalista a l’atenció primària. Cal garantir que, com a mínim, el 25% del pressupost sanitari es destini a l’atenció primària, tal com recomanen els organismes internacionals. Aquesta inversió ha de ser traçable, finalista i transparent, no només anunciada.

 

  • Condicions laborals dignes i estabilitat professional. Demanem contractes estables, incentius reals per a zones de difícil cobertura, complements salarials que reconeguin la complexitat del nostre rol, i carreres professionals clares i motivadores. No podem continuar perdent talent cap a altres comunitats o països que ofereixen condicions millors.

 

  • Reconeixement real, no només simbòlic. La medicina de família no pot ser percebuda com una opció de “segona”. És una especialitat amb una mirada complexa, transversal i resolutiva. Cal potenciar-ne la docència, la recerca, i la presència en espais de decisió sanitària.

 

  • Participació efectiva en la gestió sanitària. Reclamem estar a les taules on es decideix el futur del sistema. Cap política pública en salut pot tenir èxit si no escolta i incorpora l’experiència i visió de qui treballa cada dia als CAPs.

 

  • Solucions estructurals a la manca de professionals. És urgent desenvolupar plans de relleu generacional, augmentar places MIR en medicina familiar i comunitària, i garantir condicions atractives que permetin retenir i captar professionals.

 

  • Conciliació real i corresponsable en un sector altament feminitzat. La feminització de la medicina de família exigeix polítiques de conciliació efectives i igualitàries.

 

  • Compromís institucional i accions reals. El futur de l’especialitat de medicina de família no pot dependre només de la voluntat dels professionals. Volem suport institucional i accions de millora efectives.

 

Celebrem vocació. Reivindiquem condicions. Exigim futur.

Aquest 19 de maig, no només recordem què representa el metge i la metgessa de família per al sistema de salut, sinó que posem sobre la taula les contradiccions entre els compromisos institucionals i la realitat dels CAPs. Perquè estimen la seva feina, no volen continuar sostenint un sistema en desequilibri.

Perquè sense condicions, no hi ha continuïtat.

Perquè sense metges ni metgesses de família, no hi ha sistema públic de qualitat que resisteixi.

19 de maig de 2025.