Més recursos per a la dependència, més cures i més drets

A UGT tenim clar que les persones han d’estar al centre del sistema de dependència. Els cuidados són un dret social i un pilar fonamental de l’Estat del benestar. Per això, defensem un model públic, universal, professional i amb perspectiva feminista, que garanteixi una atenció de qualitat i que no converteixi les cures en un negoci condicionat per criteris de rendibilitat econòmica.

La nostra posició és clara: no hi ha cures de qualitat sense dignificar les condicions de les persones que cuiden. Més recursos per a la dependència han de significar més professionals, menys llistes d’espera, millors ràtios, salaris dignes i ocupació estable.

Cuidar és un dret, no un negoci

Defensem un sistema públic de cures que situï les persones i la seva autonomia al centre i que prioritzi els serveis professionals i de gestió pública directa.

No podem normalitzar que el cuidado familiar no professional es converteixi en una alternativa barata per a les administracions. Aquesta situació trasllada novament la responsabilitat de les cures a les famílies i, especialment, a les dones, que assumeixen una càrrega que sovint implica abandonar o reduir la seva activitat laboral i quedar desprotegides en termes de cotització i drets socials.

Per això, reclamem més serveis públics de prestació directa, una millor coordinació entre les diferents administracions i una perspectiva feminista que permeti combatre les desigualtats i discriminacions que travessen el sector.

No hi ha cures dignes sense drets laborals

El sector de la dependència arrossega una precarietat estructural que afecta especialment les treballadores de l’ajuda a domicili i de les residències.

Els salaris continuen sent molt baixos i, en molts casos, se situen al voltant del SMI. Al mateix temps, la parcialitat involuntària, les jornades partides, les hores soltes i la inestabilitat dels horaris dificulten enormement la conciliació i condemnen moltes professionals a una situació de precarietat permanent.

Nosaltres reclamem salaris justos, jornades completes i estables, horaris previsibles i descansos garantits. També exigim l’equiparació salarial perquè a igual treball corresponguin els mateixos drets.

La dignificació del sector passa també per reduir les ràtios d’atenció. No podem acceptar que la manca de personal obligui les professionals a treballar sota una pressió constant o que es produeixin situacions en què una única treballadora hagi d’atendre desenes de persones durant un torn de nit.

Més personal significa més temps per cuidar i una atenció més digna.

Cuidar qui cuida

Les professionals de la dependència estan exposades a importants riscos físics i psicosocials. Les lesions musculoesquelètiques, especialment les dolències d’esquena, són una de les principals causes de baixa, però massa sovint es tracten com a malalties comunes i no com a conseqüència de les condicions en què es desenvolupa l’activitat laboral.

En el cas de l’ajuda a domicili, reclamem que es garanteixi la protecció efectiva de les treballadores davant els riscos presents en domicilis que no són espais de treball estandarditzats.

Per això, impulsem la nostra campanya “Cuidar qui cuida”, amb la qual exigim avaluacions de riscos adequades, reconeixement de les malalties professionals i una prevenció que incorpori de manera efectiva la perspectiva de gènere.

No podem exigir que les treballadores cuidin els altres mentre deixem sense protecció la seva pròpia salut.

Més recursos, però perquè arribin a qui els necessita

Valorem positivament l’increment extraordinari de recursos destinat al Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència. Però tenim clar que l’èxit d’aquesta inversió no es pot mesurar només en milions d’euros anunciats.

Els recursos públics s’han de traduir en resultats concrets: menys llistes d’espera, més professionals, ocupació estable, millors condicions laborals i una atenció de més qualitat.

Per això, reclamem que el finançament tingui una destinació finalista i que com a mínim el 70% de l’increment destinat a l’atenció directa es dediqui a costos laborals i a la creació d’ocupació estable. Els diners públics destinats a la dependència no poden acabar absorbint-se en marges empresarials mentre les plantilles continuen patint precarietat.

Ja som més de 2.000 persones: continuem sumant adhesions

Amb aquest objectiu, hem posat en marxa la campanya “Més recursos per a la dependència. Exigim que es transformin en més cures”, que ja ha superat les 2.000 adhesions.

Aquest suport demostra que som moltes les persones que defensem un sistema de dependència que posi les persones al centre i que entenem que l’increment dels recursos públics ha de convertir-se en més i millors cures.

Però encara en volem més.

Volem continuar sumant adhesions per fer sentir la nostra veu i exigir que cada euro destinat a la dependència serveixi per millorar realment la vida de les persones usuàries i de les professionals que les cuiden.

✍️ Signa i suma’t a la campanya

Més recursos per a la dependència han de significar més cures, més professionals i més drets.

Signa la nostra campanya i ajuda’ns a exigir-ho.