Reclamem mesures efectives per protegir els bombers dels agents cancerígens i reforçar els recursos preventius
Jordi Julià alerta que cal evitar que els contaminants dels incendis arribin als parcs de bombers, millorar la gestió dels fums i dels equips de protecció i reforçar la vigilància de la salut. També reclamem desbloquejar el desplegament de l’escala de suport i millorar els recursos logístics.
Reclamem mesures efectives per prevenir l’exposició dels bombers i les bomberes a agents tòxics i cancerígens, millorar la vigilància de la salut del col·lectiu i garantir els recursos necessaris per gestionar els contaminants generats durant les intervencions. Considerem que la prevenció ha d’abordar tant la descontaminació dels equips i materials com les condicions dels parcs de bombers i el seguiment de les possibles malalties professionals. Jordi Julià, responsable de Salut Laboral de la UGT a la Generalitat de Catalunya, assenyala que ens trobem en un moment decisiu per avançar en la prevenció dels riscos derivats de l’exposició a substàncies perilloses. «Tenim molt clars tres eixos en la gestió dels tòxics i cancerígens: evitar que els contaminants arribin als parcs de bombers, millorar-ne la gestió dins les instal·lacions i garantir una vigilància real de la salut», explica.
Evitem que els contaminants arribin als parcs de bombers
El primer eix és gestionar els contaminants al mateix lloc de l’incendi. Durant les intervencions, els equips de protecció individual, les eines i altres materials poden quedar impregnats de substàncies perilloses procedents de la combustió. Per això, defensem que cal establir procediments de descontaminació al lloc del sinistre i evitar traslladar aquests residus als parcs i a altres espais de treball. El segon eix és millorar les condicions dels parcs de bombers. Julià alerta que els fums procedents de la combustió dels vehicles també representen un risc i reclamem sistemes adequats de captació i extracció, així com procediments rigorosos per gestionar els equips i materials contaminats. Considerem que aquestes mesures han de formar part d’una estratègia preventiva integral, amb protocols clars, instal·lacions adequades i personal suficient per dur a terme les tasques de descontaminació amb garanties.
Reforcem la vigilància de la salut i el reconeixement de les malalties professionals
El tercer eix és reforçar la vigilància de la salut dels bombers i les bomberes mitjançant estudis epidemiològics i seguiments durant la vida laboral i després de la jubilació. Reclamem que aquests controls tinguin en compte les exposicions específiques de la professió i les possibles conseqüències per a la salut a llarg termini. En aquest sentit, recordem que l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC), organisme de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar el 2022 l’exposició ocupacional com a bomber com a cancerígena per als éssers humans, dins del grup 1. Aquesta classificació reforça la necessitat d’impulsar mesures preventives específiques i avançar en el reconeixement de les malalties d’origen laboral associades a aquesta activitat. «Hem de fer una vigilància de la salut real, adaptada a les possibles conseqüències de l’exposició professional als agents cancerígens», defensa Julià. Considerem que la prevenció no es pot limitar a les actuacions immediates, sinó que ha d’incloure el seguiment dels efectes que aquestes exposicions poden tenir al llarg del temps.
Desbloquegem l’escala de suport i reforcem la logística
Més enllà de la prevenció dels riscos químics, reclamem reactivar el desplegament de l’escala de suport dels Bombers de la Generalitat. Aquesta escala es crea per integrar dins l’organització diferents col·lectius professionals que desenvolupen funcions essencials, com ara els equips de prevenció activa forestal (EPAF), els tècnics operadors de control i el personal de conducció i logística. Julià recorda que la modificació de la Llei de bombers que va permetre crear aquesta escala es va aprovar fa aproximadament un any, però denuncia que el desplegament continua pendent. Reclamem reprendre aquesta línia de treball i concretar la integració d’aquests professionals en l’estructura del servei. La manca de recursos logístics també dificulta la gestió dels contaminants generats durant les intervencions. Considerem que cal determinar quins efectius i mitjans són necessaris per garantir una descontaminació adequada, una gestió segura dels equips de protecció i una resposta operativa eficient.
Destinem més recursos a la prevenció dels incendis forestals
També alertem de la necessitat de reforçar la planificació i els recursos destinats a les campanyes forestals. Julià qüestiona que el reforç de personal es concentri en períodes limitats, malgrat que les necessitats de prevenció i gestió forestal requereixen una planificació continuada. En aquest sentit, assenyala que els auxiliars d’ofici forestal, prop de 400 persones segons les dades que exposa, s’activen durant 94 dies de reforç. Reclamem revisar aquest model i avançar cap a una planificació que permeti disposar dels recursos humans necessaris per a les tasques de prevenció, suport logístic i gestió del territori. «No podem esperar que hi hagi una emergència per tornar a plantejar les mateixes millores», adverteix Julià, que reclama continuïtat en les mesures preventives i en la dotació de recursos.
Defensem que protegir la salut dels bombers i les bomberes exigeix actuar abans que es produeixin les exposicions, garantir el seguiment de les possibles conseqüències per a la salut i dotar els serveis dels recursos humans i materials necessaris. Continuarem reclamant mesures concretes per reforçar la prevenció de riscos laborals, millorar les condicions de treball i garantir uns serveis públics de bombers segurs i ben dotats.
