Reclamem que el reconeixement de les cures com a dret humà es tradueixi en ocupació digna
En el Dia Internacional de les Persones Cuidadores, exigim finançament públic suficient, plantilles adequades, salaris dignes i condicions laborals que garanteixin la qualitat de l’atenció.
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Cuidadores, reivindiquem el reconeixement professional, social i econòmic de totes les persones que treballen en residències, serveis d’ajuda a domicili, centres de dia i altres recursos d’atenció i suport. A través de la campanya «Per la dignitat de les cures», reclamem que la importància social d’aquest treball es tradueixi en drets laborals efectius i en un compromís real de les administracions públiques. Les cures sostenen la vida, afavoreixen l’autonomia personal i permeten que milions de persones participin plenament en la societat. Malgrat això, el seu valor encara no es reflecteix en les condicions laborals de les persones que les presten. No podem considerar essencial una activitat i mantenir, alhora, salaris insuficients, jornades fragmentades, sobrecàrrega de feina i manca de reconeixement professional.
El reconeixement internacional de les cures des de la perspectiva dels drets humans representa un avenç molt important. L’any 2023, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 54/6, que reconeix la importància de les cures i del suport des d’una perspectiva de drets humans i la seva vinculació amb la dignitat, la igualtat i l’autonomia personal.
Aquest reconeixement suposa un canvi en la manera d’entendre les cures. No són únicament una prestació assistencial ni una necessitat que s’hagi de resoldre individualment, sinó una condició indispensable perquè moltes persones puguin exercir els seus drets i participar en igualtat de condicions en la societat. Per això, les polítiques de cures han d’ocupar un lloc central en les responsabilitats de les administracions públiques.
No podem garantir unes cures dignes si no garantim també unes condicions laborals dignes a les persones que les presten. No és possible oferir una atenció respectuosa amb els drets humans quan les treballadores i els treballadors no disposen de temps suficient, treballen en condicions insegures o veuen limitats els seus propis drets laborals. La dignitat de les persones que reben atenció i la de les que la proporcionen són inseparables.
Per això, reclamem que el Govern de l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments, dins del seu àmbit de competències, tradueixin aquests principis en finançament, planificació, serveis accessibles i mecanismes efectius de control. Reconèixer la importància de les cures implica assumir responsabilitats concretes, més enllà de les declaracions institucionals. A l’Estat espanyol, el Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència presta suport a més d’un milió i mig de persones. Garantir-ne la sostenibilitat i la qualitat exigeix reforçar els serveis públics, disposar de plantilles suficients i assegurar unes condicions laborals que permetin oferir una atenció personalitzada i segura.
En aquest sentit, exigim finançament públic suficient i estable, salaris dignes, plantilles ajustades a les necessitats reals, reducció de la parcialitat involuntària, jornades i torns compatibles amb la salut i el descans, prevenció de riscos laborals amb perspectiva de gènere, formació dins de la jornada laboral i reconeixement professional i retributiu de les competències adquirides.
També defensem l’enfortiment de la negociació col·lectiva, la participació de les persones treballadores en l’organització dels serveis i la necessitat d’evitar que l’externalització i la competència basada en els preus deteriorin l’ocupació i la qualitat de l’atenció. L’avenç internacional en matèria de drets humans ha de servir per avaluar les polítiques públiques pels seus resultats: si garanteixen una atenció suficient, si respecten l’autonomia de les persones i si asseguren unes condicions de treball dignes a qui cuida. Els drets humans no poden quedar-se en declaracions: s’han de fer efectius en els pressupostos, en els serveis i en cada centre de treball.
Aquest 5 de novembre, Dia Internacional de les Persones Cuidadores, reivindiquem que reconèixer les persones cuidadores professionals significa garantir-los drets, recursos i condicions laborals dignes. Perquè cuidar és essencial i qui cuida també ha de tenir garantits els seus drets.
