Dades clau sobre la violència digital contra les dones

La violència masclista també és digital: “Desconnectem-la”

En el marc de la campanya “La violència masclista també és digital, desconnectem-la”, des d’UGT Serveis Públics volem visibilitzar les múltiples formes de violència que les dones patim a l’entorn digital —una realitat creixent i sovint invisibilitzada.

Dades:

Segons l’Enquesta de Violències Masclistes de Catalunya (2021), el 14,9% de les dones han patit violència digital almenys un cop. Entre totes les formes de violència no presencial, les xarxes socials són les més comunes: un 38,8% dels casos no de parella es produeixen en xarxes socials. Dades de la Generalitat apunten que el 28% de les dones catalanes ha experimentat violència digital per part de parelles o exparelles. En molts d’aquests casos hi ha agressions virtuals en relacions sexoafectives: un 90% dels casos violents en aquest àmbit inclouen alguna forma d’agressió virtual. El 54% de les dones assetjades a través de xarxes socials han patit atacs de pànic, ansietat o estrès. El 42% de les nenes i joves que han patit assetjament en línia manifesten estrès emocional, baixa autoestima o pèrdua de confiança. Més d’un 25% de les dones entre 16 i 25 anys han rebut insinuacions no apropiades via xarxes. A Catalunya, s’ha detectat la suplantació d’identitat, l’ús de pagaments com Bizum per a assetjar continuadament, i fins i tot la creació d’imatges pornogràfiques falses amb intel·ligència artificial. Les conseqüències econòmiques d’aquestes violències no són menors: el Parlament Europeu estima un cost per raça danys (pèrdua de qualitat de vida, atenció sanitària, menys participació laboral) entre 49.000 i 89.300 milions d’euros.

 

Per què és tan perillosa la violència digital?

La violència masclista digital no només reprodueix les formes de control i abús que ja existien en l’espai físic, sinó que: Permet l’anonimat i la repetició ­—les agressions poden ser contínues i sense límit físic. Pot escalar molt ràpidament per la viralitat: una publicació, imatge o missatge pot difondre’s en qüestió de minuts. Genera una sensació d’indefensió perquè les víctimes no sempre saben com denunciar o protegir-se. Té impacte psicològic greu: estrès, ansietat, pànic, baixa autoestima, necessitat de silenciar-se per por. Pot afectar l’àmbit laboral o social: la desconnexió digital no sempre és fàcil i pot suposar aïllament.

“Vivim en un moment en què la tecnologia potencia noves formes de violència masclista. Les pantalles no són un escut, sinó un altaveu per a l’odi, el control i l’abús. A UGT Serveis Públics creiem que és essencial reconèixer i combatre aquesta violència digital amb la mateixa contundència que les formes presencials. No podem normalitzar que l’espai virtual sigui un lloc d’inseguretat per a les dones. ‘Desconnectar-la’ no significa renunciar a la tecnologia, sinó reivindicar un ús segur, amb drets, i convertir les plataformes digitals en espais lliures de violència.” Montse Inglés, secretària d’Igualtat d’UGT Serveis Públics

La violència masclista digital no és una qüestió menor. És una extensió de les violències que patim com a dones, i requereix una resposta organitzada, sindical, institucional i col·lectiva. Amb la campanya “La violència masclista també és digital, desconnectem-la”, volem:

  1. Sensibilitzar sobre aquestes formes d’abús.
  2. Reconèixer les víctimes i afectades i donar suport.
  3. Exigir polítiques públiques i recursos per prevenir i reparar.
  4. Construir una cultura digital basada en el respecte i la igualtat.

 

Recordem que demà, a les 10:30 h, UGT de Catalunya organitza unes jornades a rambla de Santa Mònica, 10 (Barcelona) sota el lema:

“La violència masclista s’alimenta dels micromasclismes. No minimitzis el que fa mal”. Us convidem a participar-hi i sumar-vos al debat per construir espais (físics i digitals) més segurs per a totes.

Material:

Articles Relacionats