Forcem l’equiparació salarial al sector social: caminem per acabar amb un greuge històric
L’empenta de la “revolta social“, impulsada per UGT, i la mobilització constant del sector obliguen el Govern a moure fitxa per dignificar les condicions de les plantilles.
La signatura de l’Acord de Bases per a l’equiparació salarial marca un punt d’inflexió en la lluita per la dignitat de les més de 120.000 persones que treballen al sector social a Catalunya. Per a la UGT de Catalunya, aquest no és només un tràmit més, sinó una victòria sindical forçada per la pressió sostinguda de les treballadores i treballadors.
L’acord estableix un full de ruta fins al 2030 amb un objectiu clar: eliminar una bretxa salarial que pot arribar fins al 40% en comparació amb el sector públic. No podíem permetre com a sindicat que, a igual treball, continués existint aquesta fractura que castiga qui gestiona serveis essencials a través de la xarxa concertada. Aquest compromís es tradueix en una inversió pública sostinguda de 150 milions d’euros anuals, amb un impacte global estimat de més de 600 milions d’euros en els pròxims anys, per avançar cap a una equiparació real de salaris i condicions laborals.
El sector social ha estat històricament invisible i maltractat per les administracions, en gran part per la seva pròpia composició. Estem parlant d’un sector profundament feminitzat i amb una presència molt elevada de població migrant, dos col·lectius que pateixen amb més cruesa la precarietat estructural. Actualment, gairebé la meitat de les persones treballadores cobren menys de 19.600 euros anuals, amb salaris mitjans al voltant dels 18.400 euros. Fins ara, el sistema i la patronal s’ha aprofitat d’aquesta vulnerabilitat per mantenir condicions precàries, amb sous que en molts casos no arriben als 1.400 euros mensuals. L’acord representa un pas important per revertir aquesta injustícia social i reconèixer que les cures i l’atenció a la dependència no poden continuar sent el nínxol de la precarietat laboral a casa nostra.
Un dels elements clau és el nou model de finançament que hem impulsat com UGT, que vincula directament els recursos públics a la millora dels salaris. A través d’un sistema de tarifes basat en un “indicador salarial”, les entitats hauran d’acreditar increments reals i pactats amb la representació sindical per accedir a més finançament. Això suposa un canvi estructural: es posa fi a un model en què els increments eren lineals i insuficients, i es garanteix que els recursos públics no es quedin en els balanços de les patronals, sinó que arribin a les nòmines de les treballadores i treballadors.
Recordem que parlem d’un sector que pateix una forta fragmentació amb fins a 17 convenis diferents, fet que dificulta la negociació col·lectiva i afebleix la seva capacitat de millora. Per això, aquest acord també obre la porta a un futur Acord Marc Regulador que permeti unificar criteris i reforçar drets.
El nostre secretari de Serveis Social, el company Jaume Adrover, ha volgut destacar la importància d’aquest moment: “Aquest acord és el resultat de no haver abaixat mai els braços. Hem forçat el Govern a entendre que el sistema social català estava al límit de la fallida moral per culpa de la precarietat de les seves professionals. No estem demanant favors, estem exigint el que és de justícia. No pararem fins que l’equiparació sigui total i efectiva el 2030”.
Des de la UGT refermem que aquest acord dona resposta a una reivindicació històrica: garantir que “a igual treball, iguals condicions laborals i retributives”. També reiterem el seu compromís amb un model de serveis socials públics, universals, de qualitat i arrelats al territori, denunciem que l’actual grau de concertació ha contribuït a deteriorar les condicions laborals del sector.
Aquest acord és només el principi. Continuarem treballant perquè es desplegui amb garanties, amb mecanismes de seguiment efectius, i perquè es compleixi cada compromís adquirit.
El camí cap a la plena dignificació del Sector Social ja no té marxa enrere, i serem la garantia que aquesta transformació arribi fins al final: perquè el servei públic ha de ser sinònim de treball digne per a tothom.
