Reclamem més recursos i plantilles per fer front a l’augment de la demanda en salut mental

L’increment de l’atenció en salut mental coincideix amb unes plantilles sotmeses a una forta pressió assistencial i a elevats nivells d’estrès i burnout

Commemoració Dia Internacional de la Infermeria de Salut Mental

Entre 2018 i 2024, la prevalença de persones ateses en salut mental a Catalunya ha augmentat un 5,4%, fins a arribar a les 310,5 persones per cada 10.000 habitants. La situació és especialment preocupant entre la població infantil i juvenil: la demanda assistencial dels menors de 14 anys ha crescut un 17% en aquest període i la prevalença de possibles problemes de salut mental en infants d’entre 4 i 14 anys ha passat del 4,2% a l’11,4%.

Aquest augment de les necessitats assistencials es produeix en un sistema que ja treballa sota una forta pressió. L’estudi sobre riscos psicosocials en el sector sanitari de Catalunya, impulsat per UGT de Catalunya i UGT Serveis Públics amb la participació de 3.244 professionals, mostra que el 79,9% realitza multitarea de manera constant i que el 51,7% no disposa de prou temps per desenvolupar les seves funcions.

Les conseqüències sobre la salut dels professionals són evidents. El 39,4% presenta nivells alts o crítics de burnout, mentre que el 43,2% pateix trastorns del son i el 16,8% ha experimentat crisis d’ansietat.

“No podem afrontar l’augment de les necessitats de salut mental amb les mateixes plantilles i recursos. Els professionals assumeixen cada vegada més càrrega assistencial i més complexitat, i això té conseqüències sobre la seva pròpia salut. Reforçar les plantilles és imprescindible tant per protegir els treballadors i treballadores com per garantir una atenció de qualitat a la ciutadania”, assenyala José Domínguez, secretari de Salut i Serveis Sociosanitaris d’UGT Serveis Públics.

Necessitem més professionals i unes millors condicions de treball

Considerem imprescindible que l’Administració faci una planificació dels recursos humans a mitjà i llarg termini, basada en les necessitats reals de la població i en l’evolució de la demanda assistencial.

Especialment en l’àmbit de la salut mental infantojuvenil, necessitem equips suficients, estables i multidisciplinaris que permetin donar una resposta adequada a l’increment dels casos i evitar que tota la pressió recaigui sobre unes plantilles ja tensionades.

Per això, reclamem:

• Incrementar les plantilles dels serveis de salut mental i adequar-les a l’augment de la demanda.
• Reduir la temporalitat i estabilitzar l’ocupació per garantir equips consolidats.
• Millorar les condicions laborals i retributives dels professionals.
• Garantir temps suficient per a l’atenció i una organització adequada del treball.
• Reforçar la prevenció dels riscos psicosocials als centres sanitaris.
• Reconèixer les competències, l’especialització i el valor professional de les persones que treballen en l’àmbit de la salut mental.

Cuidar qui cuida

No podem separar la qualitat de l’atenció sanitària de les condicions en què treballen els professionals. La sobrecàrrega, la manca de temps, la falta de reconeixement i l’escassetat de personal incrementen els riscos psicosocials i dificulten la prestació d’un servei públic de qualitat.

“Quan gairebé quatre de cada deu professionals presenten nivells alts o crítics de burnout, tenim davant nostre una alerta que l’Administració no pot ignorar. No podem normalitzar que la sobrecàrrega de feina sigui la resposta habitual davant l’increment de la demanda. Necessitem invertir en professionals i garantir unes condicions de treball dignes”, afirma José Domínguez.

Defensem una sanitat pública amb recursos suficients, plantilles estables i professionals protegits. Perquè garantir el dret a la salut de la ciutadania també significa garantir la salut, la seguretat i el benestar de les persones que cada dia sostenen el nostre sistema sanitari.