Reclamem reforçar la prevenció dels riscos psicosocials en les empreses i augmentar la inversió pública en salut mental
Les baixes laborals relacionades amb la salut mental s’han triplicat en l’última dècada. El 2025 es van registrar 194.953 incapacitats temporals per trastorns mentals i del comportament, enfront de les 62.523 de 2015. Representen el 8,8% del total de baixes i acumulen més de 15 milions de dies d’incapacitat temporal durant l’últim any. A més, la seva durada mitjana va arribar als 79 dies, gairebé tres vegades més que la del conjunt de les baixes laborals, situada en 28 dies.
Aquestes dades reflecteixen una realitat que no podem ignorar: la salut mental s’ha convertit en un dels grans reptes socials i laborals del nostre temps. Des d’UGT considerem imprescindible abordar aquesta situació amb rigor, responsabilitat i mesures concretes, evitant que el debat se centri exclusivament en el nombre de baixes o en les dificultats organitzatives que aquestes puguin generar en les empreses. Davant l’increment de les incapacitats temporals, algunes propostes plantegen endurir les mesures contra l’absentisme i fins i tot recuperar mecanismes d’acomiadament vinculats a determinades absències. Des d’UGT rebutgem que la resposta a un problema de salut pública i laboral passi per culpabilitzar les persones que necessiten una baixa mèdica.
Defensem que la resposta s’ha de centrar a millorar les condicions de treball, reforçar la prevenció dels riscos psicosocials i garantir una atenció sanitària pública suficient, accessible i de qualitat. L’augment de les baixes per problemes de salut mental coincideix amb una falta estructural de professionals i recursos en la xarxa pública de salut mental, tant en l’atenció primària com en l’atenció hospitalària i especialitzada.
Des d’UGT Serveis Públics venim advertint que les plantilles són insuficients per atendre l’increment de la demanda. La falta de professionals de psicologia clínica, psiquiatria, infermeria especialitzada, treball social i altres categories vinculades a la salut mental provoca demores, dificulta el seguiment dels pacients i sobrecarrega els equips existents. Aquesta situació afecta especialment l’atenció primària, que hauria d’exercir un paper essencial en la detecció precoç i l’acompanyament, però que no disposa de temps ni de recursos suficients per respondre adequadament.
També considerem insuficient la capacitat de l’atenció hospitalària i especialitzada. L’escassetat de professionals limita l’atenció continuada, dificulta la intervenció davant situacions complexes i augmenta la pressió sobre els serveis d’urgències i les unitats d’hospitalització. No podem exigir als professionals que atenguin una demanda creixent sense dotar el sistema de les plantilles i els mitjans necessaris.
José Domínguez Lozano, secretari del Sector de Salut i Serveis Sociosanitaris d’UGT Serveis Públics de Catalunya, assenyala que hem d’abordar aquestes mancances mitjançant un finançament suficient. No n’hi ha prou d’aprovar plans de salut mental si no els acompanyem de pressupostos, places estructurals i condicions laborals dignes que permetin fidelitzar els professionals.
Com hem assenyalat en les nostres reivindicacions sobre els serveis públics, «sense professionals suficients no pot haver-hi una atenció de qualitat ni una resposta adequada a les necessitats de la ciutadania».
