Si realment els gestors públics, els polítics que han gestionat la Sanitat i la Salut des de fa més d’una dècada, el que volien era desballestar, destrossar i devastar fins a arruïnar la sanitat pública; doncs felicitats perquè ho han aconseguit amb una nota d’excel·lent.

A hores d’ara la situació de la Covid i tota la pandèmia amb les seves onades no han fet més que destapar i posar-hi llum a la pèssima, paupèrrima, inclús indecent gestió que s’ha realitzat tant per part dels màxims responsables polítics com per les complaents patronals que han mirat sempre a un altre costat i mai han fet mans i mànigues per redreçar i cuidar allò que, en el seu dia, era una aposta de sanitat pública, universal, equitativa, justa, única i gratuïta. 

L’actual manca de personal no és només un problema conjuntural de la pandèmia, és un problema estructural de deixadesa dels seus responsables i aquí, cal dir-ho fort i clar; els únics culpables són les persones que, tot tenint l’oportunitat de poder fer girar el rumb de la salut, no han volgut fer absolutament res més que maltractar tot el sector sanitari, les seves plantilles, dividir el personal en professionals de primera, de segona i (fins i tot) de tercera divisió.

Ara tot són laments i mercantilisme eixelebrat per tal de poder pagar més i millor que un altre i poder contenir a la seva plantilla en cada sector o centre. Han convertit a la sanitat i a la salut, de tot un país, en una mena de carrera econòmica sense cap més altra sentit que salvar la seva imatge i, en el pitjor dels casos, el seu negoci. És a dir, un neofeudalisme o un neoesclavisme.

Fa molts anys que ho anem denunciant i demanant; fa molts anys que ho hem reivindicat als carrers, arreu del territori, i mai han fet cas; només han apedaçat per tapar les boques i aquest és el trist resultat: professionals i talent que marxa fora, competència deslleial entre sectors i centres, plantilles esgotades fins a l’extenuació i ara, de postres: eliminació selectiva de permisos, vacances, i drets laborals……… realment un “excel·lent” en gestió sanitària.

No hi ha més temps que perdre, o realment s’entoma d’una vegada, per part de tots els responsables i implicats, la situació i se saneja, es redreça i es fa la feina que mai s’ha volgut fer o marxin ja i no maltractin més a les persones treballadores que es deixen la pell i la vida per a tota la societat, i pel que sembla, també per mantenir en el temps aquesta situació que els permet garantir, indefinídament, el guariment de les seves vergonyes i la seva malaurada gestió..

A la mateixa titulació, a la mateixa activitat i a la mateixa feina és indiscutible, necessari i de justícia que els drets laborals siguin els mateixos i que la remuneració sigui idèntica; només així podrem acabar, per sempre,  amb totes  les injustícies i el “lliure mercat” de la sanitat.

Ara ens donaran la culpa i la responsabilitat als professionals perquè ens queixem de les cadenes i els grillons i reivindiquem els nostres drets; finalment semblarà que són els esclaus els culpables de la seva sort. I no, senyors, només vostès són els únics responsables.

Facin-s’ho mirar sense demora i canvien ja!