Els cuidats són la base del benestar de la població, tot i així, durant dècades no han estat tinguts en compte en les polítiques ni les estadístiques. La pandèmia de la COVID-19 va posar en relleu encara més, el 2020, la importància de la feina de cura i domèstica, ja sigui remunerada o no.
La feina domèstica i de cura equival al 40% del PIB a Espanya. Segons un estudi de la Universitat Carlos III i l’Institut Aragonès de la Dona, el 2022 més d’un terç de l’activitat econòmica del país consistia en aquestes tasques no remunerades però essencials per al desenvolupament de les ocupacions retribuïdes.
A la nostra cultura, les dones i les nenes han estat assignades de manera desigual a aquesta feina generació rere generació, la qual cosa ha limitat les seves oportunitats econòmiques i la possibilitat de participar plenament a la societat. Segons les dades de l’OIT a escala mundial, sense excepció, les dones realitzen 3 de cada 4 parts de la feina de cura no remunerada, el 76,2% del total d’hores dedicades a això. Cap país del món registra una distribució igualitària de la feina de cura no remunerada entre homes i dones.
La gestió de la cura és una qüestió fonamental per comprendre la desigualtat laboral entre dones i homes. Les Nacions Unides destaquen la necessitat de valorar la feina remunerada i no remunerada de cura, així com a les persones que treballen en aquest àmbit com a essencials. Per aquest motiu, l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va proclamar el 29 d’octubre com a Dia Internacional de la Cura i el Suport a partir de juliol de 2023.
Amb l’interès de sumar-nos a la importància de reconèixer el paper dels cuidats a la nostra societat i marcar aquesta data estratègica al calendari, aquest mes, a IMPRESCINDIBLES, ens centrem en analitzar-los. Creiem que és necessari abordar-los des de dues perspectives diferents. D’una banda, considerem que és convenient examinar com s’organitzen els cuidats per analitzar les conseqüències en els temps professionals i personals de les dones. D’altra banda, com a sindicat, ens sembla essencial posar l’atenció en els serveis públics destinats a la corresponsabilitat de la cura en totes les seves facetes i en les condicions laborals dels llocs de treball relacionats amb la cura.
L’anàlisi realitzat a aquest número també ens permet proposar mesures que vagin en la direcció d’una gestió equitativa i justa dels cuidats per a totes les persones a través d’un sistema públic de cura.
